Hi ha persones que tenen les dues cames de la mateixa pàtria petita i set llinatges menorquins i altres que tenen una cama d’aquí i l’altra d’allà. A Menorca hi ha un bon grup de valencians, molt ben integrats, que comparteixen l’amor per les dues terres. Ramón Verdú, el regidor des Migjorn i director insular de carreteres, és un d’ells. Un altre és en Vicenç Vila, fundador del Molí de Foc i de la cervesa Grahame Pierce, que després de jubilar-se s’ha quedat a l’Illa, on ha portat un bocí de la terra de Carcaixent, sembrant llargues fileres de tarongers.
De Carcaixent és també el forner des Mercadal, Toni Sáez. Ja tenia un forn al seu poble que va quedar destrossat pel desastre de la pantanada de Tous de 1982. Les inundacions a València s’han produït massa sovint perquè no s’han pres mesures d’enginyeria més eficients. Sáez recordava aquests dies com van passar dècades fins que els damnificats poguessin rebre les ajudes promeses. Ja se sap allò que es diu a «Foc i fum», que les promeses són fruites que no han madurat i si un se les menja se sol esmussar.
Un altre valencià, de Sant Climent, és Pepe Balaguer Trull, d’Algemesí, un dels pobles més afectats per la DANA del 29 d’octubre. Molts de la seva família ho van perdre gairebé tot. Un grups de voluntaris de Menorca hi van anar per ajudar en la primera resposta solidària.
Aquests noms són només alguns dels molts valencians que viuen i estimen Menorca. Segur que molts d’ells van sentir la catàstrofe d’octubre al País Valencià en la pròpia pell. Itambé van veure la important resposta solidària de Menorca, que avui vespre rebrà un reconeixement en el Teatre Principal de Maó, a la gala de lliurament dels premis Protagonistes de la Vida Menorquina. En aquest cas, les dues cames han format part d’un mateix cos. És l’expressió de la solidaritat que en els temps que corren és el principal ingredient per a l’esperança.
