Manco promeses i més pisos protegits

Quasi dues dècades després, com si no haguéssim après res, estem igual o pitjor. El problema ara és tan escampat, que ja no passa desapercebut. L’únic positiu és que els governants sembla que se n’han adonat i es comencen a sentir mesures per intentar resoldre-ho.

Noticias relacionadas

Ecojetas, comegambas y feminazis

Más noticias relacionadas

A grans trets, els partits d’esquerres advoquen per intervenir el mercat: limitant els preus, intentar evitar que els habitatges es dediquin al lloguer turístic o que siguin adquirits per fons voltor o pels estrangers no residents. La dreta, en canvi, és més partidària de seguir les lleis del mercat amb la idea de facilitar la construcció de més pisos per aconseguir una baixada de preus, per l’efecte de l’oferta i la demanda, a més de mesures per afavorir els propietaris (amb manco impostos per exemple) perquè es posin més habitatges de lloguer.

Reconec que no és fàcil trobar la fórmula que acabi amb el problema. Segurament que aquestes mesures poden servir per mitigar-ho, però la veritat també és que tant unes com les altres no acaben de funcionar. Si es limiten els preus per decret, ja es trobarà la fórmula per pujar-los fora de la llei. I si es fan més pisos, no passeu pena que si es poden vendre per 300.000 euros, no els vendran per 150.000. Només cal recordar els preus que hi havia durant la bombolla, quan es construiren més pisos que mai. Dit açò, i al marge de mesures innovadores benintencionades, el més urgent és apostar per polítiques conegudes, com la construcció d’habitatge social. I fer-ho sense demora. I, lamentablement i malgrat els plans i els anuncis, ni el Govern espanyol del PSOE ni el balear del PP en els darrers temps no han començat a construir-ne ni un a Menorca.