En el capítol anterior, el conseller de la cosa a les Illes Tropicals va viure la fantasia de rebre el patge reial, que ell es va pensar que venia de part dels seus padrins de Madrit, el senyor Fijo i la senyora Megustalafruta, que respectivament fan els papers de manso i de malcriada.
I el conseller, en comptes de demanar-li regals, es va estimar més informar el patge de les darreres maldats que el seu partit havia perpetrat a aquelles illes, entre les quals l’aprovació del pressupost de l’Illa del Nord d’una manera que fa cruixir la democràcia. Va pensar que així faria mèrits...
CLAR QUE L’HOMO no sabia que, en realitat, el vestit de patge amagava el nostro espia, que va quedar més clavat que una pupoa a la vista de la rebuda triomfal que li va retre el conseller. Tant, que a na Nataixa li va agafar tal atac de riure que se’n va haver d’anar al lavabo.
PASSAT EL DIA DELS REIS, l’espia ens assegura que mai més no es tornarà a posar aquella disfressa, ni tampoc la de rei de ver, no fos cosa que li fessin fer un discurs tan ple de tòpics i allunyat de la realitat del país com el que va sentir per la tele.
AIXÍ ÉS QUE EN LA VISITA d’ahir al despatx del conseller, el nostro espia es va disfressar de batle que no declara el sou que cobra, de tal manera que es van pensar que era un dels seus que tothom coneix. El van deixar seure al sofà i li van prometre que, si s’estava callat, en sortir li farien moltes fotos.
- Bono -va dir el conseller a l’assessor mentre s’asseia a la seva poltrona-, ja hem superat el maleït dia 31 de desembre!
- Sí, sí -va intervenir la Nataixa des del seu enfony-, però han hagut d’aguantar una bona manifestació.
- Mem -va respondre el conseller-, ja ho sabem que a la capital d’aquestes illes encara queden uns quants indígenes caparruts que saben d’on venen.
- I tant, conseller -va afegir l’assessor-, com si no en tinguessin prou amb haver celebrat la festa de l’Estendard durant prop de vuit-cents anys. Però ara que comandam noltros, això s’ha acabat!
- És que era una festa ofensiva -va continuar el conseller-, pensada per recordar que en tal dia l’Illa Grossa va passar de mans dels àrabs a mans dels catalans.
- I tant, conseller -va bavejar l’assessor-, feia un tuf de ‘catalino’ que espantava. Una gran idea passar la festa nacional de l’illa al 12 de setembre.
- Però tu saps què va succeir el 12 de setembre? -va demanar na Nataixa mentre oferia, com altres vegades, pastissets a l’espia.
- Sí que ho sé -va replicar l’assessor- però ara no me’n record. Però segur que va ser una cosa més important que l’arribada de Jaume I, de la llengua i de la cristiandat a l’Illa Grossa el 31 de desembre, que això, total, quina importància té? Mira, ara arriben francesos, compren cases, i no feim cap festa especial...
- Cada dia ets més ase -va replicar na Nataixa-. Tu, per amagar la catalanitat de la cultura d’aquestes illes series capaç d’inventar qualsevol disbarat.
- Bono -va replicar l’assessor en plan gall dindi-en realitat, ja me financen una Fundació dedicada a aquesta feina i he publicat un llibre...
- Mem, prou de discutir! -va exclamar el conseller, i assenyalant l’espia, va afegir- Què pensarà aquest senyor batle que ha vingut amb la il·lusió que li farem moltes fotos?
I l’espia es va empassar el pastisset que tenia a la boca mentre feia que sí amb el cap i ajudava na Nataixa alçant una cadira que feia nosa per passar.
- Estic satisfet de sa política que feim -va dir el conseller mentre sospirava-. Hem creat una comissió per rallar de la massificació, però no feim res en contra de la massificació. Al contrari, anam a tots els congressos per atraure turisme i a cap per atraure indústria.
- I té uns bons segons -va afegir l’assessor, com sempre per fer mèrits-. Miri el que tenim a l’Illa del Nord. Molt d’informe sobre la massificació, però mentrestant no frena l’arribada de cotxos ni que siguin de lloguer i va a la caça de més turisme italià.
- Li deu agradar tot açò -va intervenir la Nataixa-, perquè ni contra la puja disparada dels lloguers, no piula.
- I podria -se li va escapar a l’espia entre mos i mos de pastisset.
