Per sort 2024 s’acaba. Ha estat un any molt pitjor que el que va tenir la reina mare, Isabel II, el 1992, el seu annus horribilis amb un parell de sonats divorcis de la família reial, la publicació de les memòries de Diana de Gales, i alguns escàndols a la premsa, dels que consoliden la monarquia britànica. Si un mira al voltant d’aquest any que s’acaba, veim que esteim envoltats de desgràcies, males notícies i negres pronòstics. Segurament ens han afectat més les coses que hem viscut més de prop, tristes, inevitables. Però les que són fruit de l’acció de les persones descriuen com anam costa avall i sense fre.
Les victòries electorals dels populistes d’extrema dreta s’han convertit en tendència i la forma d’aconseguir-les treu poder als mitjans tradicionals, els de comunicació, de la justícia i de la política. La mentida és una eina eficient. Les guerres s’atraquen i les promeses de solucions passen per mesures que arraconen la democràcia. Els valors de la democràcia liberal, que després del feixisme i del marxisme semblaven ser el camí més segur, ja no ho són. Les forces que avui lluiten pels valors humans o per la llibertat d’expressió es debiliten. Els dictadors es rehabiliten quan prometen benestar a la classe mitjana a costa dels grups minoritaris (pacifistes, feministes, nacionalistes, contra el canvi climàtic) i dels més necessitats (pobres i immigrats). El malisme té millor premsa. I els demòcrates estan cecs, incapaços de descobrir on està el perill pel sistema de llibertats. Avui, en tost del govern dels savis s’impulsa més el govern dels poderosos i s’aposta per la demolició. Ni en Van Gal seria capaç avui de jugar «en positifo».
Podem esperar que el 2025 barati la tendència per una conjunció astral determinada? No sembla una esperança amb gaire fonament. Si encara creim una mica en els valors de la democràcia haurem de pensar que cada persona té la capacitat de decidir. Amb paraules del president Aznar, el gran gurú de la dreta, «qui pugui fer que faci». Però no per fer caure a Sánchez al foc dels inferns, sinó per començar a construir l’edifici de la convivència, dels drets i les llibertats, de la solidaritat, de la justícia i els valors humans. 2025 hauria de ser l’any dels constructors.
