En el futbol, marcar un gol amb la porteria buida és legal. Fer-ho quan el porter es corda les botes és lleig, però compta ben igual. Quan un dels jugadors queda enterra lesionat queda en mans de l’àrbitre interrompre el joc, però si no l’atura els contraris se’n poden aprofitar. Açò ja depèn de l’ètica de cadascú: els més honestos tiraran la pilota fora fins que es pugui reprendre el partit en igualtat.
El ple del Consell funciona com un terreny de joc i té les seves normes, encara que qui dirigeix les sessions és el mateix que representa la majoria de govern. Açò fa que es puguin veure cacicades com la del passat divendres amb l’aprovació dels pressupostos. Que sí, que serà legal i tot el que vulguin, però també és la maniobra més tèrbola vista en molt de temps.
El PP té grans especialistes a desviar l’atenció del focus del debat i estendre cortines de fum. Ara surten a qüestionar que el conseller Robsy fos de vacances a Sri Lanka -ho repeteixen com si fos més greu que anar a Benidorm- i que la consellera Mora va al·legar una indisposició i al mateix matí va anar a una funció escolar.
La cronologia dels fets, però, arranca quan Vilafranca va suspendre el primer ple de pressupostos programat el 13 de desembre per poder garantir l’assistència de la consellera de Vox i que, més tard, va convocar la sessió el dia 20 sabent que faltaria un representant del PSOE, a qui es va impedir, a més, participar en la sessió de forma telemàtica. S’alterava d’aquesta forma l’equilibri de forces sorgit de les urnes. Davant la incapacitat del PP de negociar res amb ningú, començant per Vox, es va optar per l’estratègia més roïna: aprofitar l’absència del contrari.
Els més joves no ho recordaran, però hi havia un temps en què existia el concepte de la «cortesia parlamentària». El president Vilafranca podia triar entre tenir honra sense pressupostos o pressupostos sense honra. Ja ha fet la seva elecció.
