Vol a Palma.Un correu de la companyia me prega que facturi les maletes, que van plens. Comprensiu, ho faig. Al filtre de seguretat, amb els calçons balders, me toca la prova d’explosius. Submís, me freguen una cosa. I, babau, pas pena per si surt positiu, tot i que el més explosiu que he manipulat recentment són uns tomàtics cherry un poc verds.
Embarcament. L’encarregada comenta, amb naturalitat, que hi ha overbooking. És legal, però una estafa flagrant. La UE, més laxa amb les aerolínies que amb els pescadors, permet vendre més seients dels existents perquè no els voli ni un euro de guany. Més pendents de preus i osps, ho assumim dòcils... Si no ens toca quedar a terra. Toleram les injustícies d’efectes reduïts. Aterram. Sortida ordenada, filera a filera, una cosa bona que va dur la pandèmia. Alguns decideixen que el seu temps és més valuós i destrossen l’harmònica coreografia seqüencial d’evacuació. Són adults aparentment funcionals. Què els passa? La resta capeja.
El senderisme aeroportuari cap a la cinta d’equipatges de Palma dura més que el vol i acaba en disgust. La maleta que me van demanar facturar no surt. Quins... Educat, no insult ningú. Hem de comprar roba interior i pijames que la companyia accepta pagar amb un ajust. Vam anar al Primark per ser austers, però sembla no tolerar un petit overbooking de llenceria.Mira, tu.
Tornada. A l’embarcament la senyora diu, com xerrant del temps, que torna a haver overbooking. Reincidents confessos. Me venen ganes d’un cafè de màquina i, en mirar preus, se’n van. Amb el que costen dos compr una Nespresso. A pagar el pàrquing del xòfer. Poc. Unes monedes, insuficients per al cafè. Se les queda la màquina sense cap efecte. Renec. Cerc la targeta i ja s’ha encarit 5 cèntims. Calcul el cost-benefici de reclamar. No ho val. AENA ho sabrà invertir bé.
Poc després rep per correu una enquesta per valorar l’experiència del viatge. Són una monada. Bé ha anat! Fer una sortideta sempre és un gust.
