No és res de nou que l’ús generalitzat del telèfon mòbil (aquests aparells cada vegada més sofisticats i més ‘intel·ligents’) té uns efectes manifestos en moltes àrees del comportament humà. Fa temps que pens que s’hauria d’observar i d’analitzar amb deteniment tot l’impacte que ha suposat aquesta eina tant en la nostra societat en conjunt, com en l’individu en particular. Per sort, els qui hem nascut al segle XX tenim prou experiència vital com per recordar que abans vivíem sense mòbil i açò és un avantatge respecte als qui no coneixen una altra realitat que l’actual.
La generalització de les aplicacions mòbils i de les xarxes socials té un impacte molt intens sobre les activitats i comportament humà. I què hi ha més humà que el llenguatge? El llenguatge natural humà és la capacitat d’articular el pensament i verbalitzar-lo. I aquesta facultat humana es manifesta i es concreta en les diferents llengües del món.
Què passa, però, quan la immediatesa i la brevetat que comporten les xarxes socials impacten en una llengua minoritzada com la nostra? Doncs que el procés d’empobriment i degradació de la llengua (un mal que afecta de fet tots els idiomes) s’accelera i tenim parlants amb mancances molt greus hora d’expressar-se.
Aquesta reflexió ve arran de l’observació tant de gent del meu entorn (adults que tenen el català com a llengua primera), com també de les aportacions de lingüistes com Elga Cremades, professora de llengua i lingüística catalanes a la UIB i coordinadora del Gabinet d’Assessorament Lingüístic als Mitjans de Comunicació d’aquesta universitat (GALMIC). Fa poc la vaig sentir fer referència al perill que suposen els textos breus i molt breus que circulen sobretot gràcies a la missatgeria mòbil ja que en aquest tipus de comunicacions no hi intervenen la cohesió, l’adequació, la coherència…, és a dir, allò que coneixem com a propietats textuals. I aquesta exposició permanent a textos breus fa que després apareguin dificultats d’expressió (orals i escrites).
Així mateix, com a antídot contra tota aquesta brevetat i concisió, Cremades considera imprescindible que sobretot els infants i els joves llegeixin textos més llargs. Si no s’acostumen a escoltar o llegir textos amb una mínima extensió, com han d’aprendre a utilitzar estructures més complexes que impliquen ordenar la informació de manera lògica i expressar-la amb claredat i correcció?
Cada vegada és més freqüent trobar a l’aula (i també defora) missatges d’alumnes que escriuen tal com rallen, sense filtrar el missatge ni adequar-lo a la situació comunicativa. Allò de registre informal o formal ja ha passat a la història!
Per descomptat que també hi ha coses positives. La generalització del mòbil ha propiciat més i més diversos tipus de comunicació. Gent que no va tenir l’oportunitat d’aprendre a escriure bé el català de Menorca ara s’atreveix a expressar-se per escrit i a enviar qualque missatge de text. N’hi ha que són difícils de desxifrar, però alhora tenen la virtut de permetre als parlants sentir que són capaços d’expressar-se en la seva llengua pròpia. També ha possibilitat d’enviar missatges de veu que permeten captar tots els matisos i accents del català i contribueixen a crear una certa consciència de pertànyer a un mateix col·lectiu. A part que també són útils per treballar la fonètica (els sons) i la prosòdia (l’entonació) de la llengua.
En fi, que ‘el llegir no ens faci perdre l’escriure!’.
