Hi ha qui en néixer ja gaudeix d’una generosa «assignació» fins a la mort. Que t´ho donin tot fet ha de ser collonut, meravellós. No haver de pensar en els diners dona tranquil·litat i ja es sap «Els doblers fan doblers» per poc que siguis espavilat el munt anirà creixent.
De manera diferent els valora qui ha de fer feina per guanyar-se les garroves. Si has d’aconseguir el necessari per viure són un bé molt preuat, saps el que costa guanyar-los i mesures més les despeses. Aquest tipus de persona, encara que hagi fet diners, procura no gastar-los excessivament i no parlem dels que tenen dificultats per arribar a final de mes, que forçosament han de mirar prim i vigilar molt el que gasten.
Els diners, són tan importants en la vida, que han generat dites i paraules com: cuca, pasta, «Açò val una pasta llarga». En l’àmbit familiar tenim pempis o pempins, de l'anglès penny, mesclada amb cèntims.
La pela és el nom popular de la pesseta «La pela és la pela» i «Salut i pessetes que la resta són punyetes» expressen, la supremacia dels diners a l’hora de prendre decisions. Dels cèntims tenim: «no tenir ni un cèntim» o «fer-ne cinc cèntims», que és una explicació breu. Dels duros: «no tenir ni un duro», «ningú dona duros a quatre pessetes» i «el que faltava pes duro!», per expressar un fet indesitjat.
Una filosofia econòmica en desús entre les institucions, és no deure diners a ningú, estar cabal, sense haver de manllevar. No endeutar-se significa ser escrupolós, no tenir la mà foradada, no excedir-se en dedicar grans quantitats a esdeveniments prescindibles, que no són necessitats socials. En esport tens els 400.000€ en un torneig de tennis de segona o 250.000 per la final de la Copa de la Reina. Són molts diners, una fortuna! que es fon i esvaeix en una setmana... desconec quins seriosos informes avalen aquestes majúscules inversions.
