L'error de posar gespa: l'expert Pere Fraga explica com han de ser els jardins de Menorca

El canvi climàtic, l’escassetat i el malbaratament de recursos com l’aigua per les pràctiques poc sostenibles, i la creixent presència d’espècies invasores, són alguns dels arguments que fan necessària la transmissió dels coneixements i les recomanacions que s’inclouen en aquest treball. El paisatgista i divulgador illenc n’és coautor, juntament amb l’enginyer agrònom i dissenyador de jardins, Jorge Muñoz i García, i la tècnica especialista en jardineria i Kew Diploma en Horticultura, Mercè Trias i Tolosa. Compta, a més, amb il·lustracions de Carles Alberdi i de Carme Farré.

Aposta pel canvi

En un context de preocupació creixent pels efectes de l’activitat humana sobre el medi ambient i els seus efectes sobre els ecosistemes, condueixen els experts a proposar un «canvi de mirada sobre la jardineria», una disciplina que el director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural del govern català, Marc Vilahur, defineix com un «art poc reconegut», però que permet «modelar la natura per al gaudi de la societat».

Pere Fraga defensa aquesta necessitat d’introduir canvis en la gestió dels jardins, els quals «han de ser sostenibles i resilients». És a dir, espais verds que requereixi poca aigua i que siguin capaços «de recuperar-se ràpidament davant les adversitats», com ara l’increment de les temperatures i l’aparició d’estrès per la calor.

Els jardins de gespa són l’exemple més clar del que cal evitar. «Són propis dels països centreeuropeus on plou a l’estiu, però no de la Mediterrània», diu Fraga, qui no troba sentit als jardins de gespa en hotels rurals, enmig d’un entorn natural de característiques oposades.

L’elecció d’espècies esdevé clau, s’han d’escollir les autòctones, perquè «s’adapten millor a l’entorn, com el romaní o la camamil·la, són arbusts resilients, tenen tolerància a l’efecte secant del vent i a la salinitat que duu la tramuntana». En canvi, s’han de descartar les plantes foranes, fonamentalment perquè no s’adapten al clima i perquè, a més de consumir més aigua, per l’alta capacitat d’implantació, esdevenen enemigues i lluiten pels recursos amb les autòctones.

«La guia ha de servir d’ajuda als professionals —diu Fraga— a l’hora de dissenyar un jardí». Tasca per a la qual és imprescindible «conèixer l’entorn, saber on estàs i quines plantes s’hi adapten millor». I sempre «respectant el sòl natural, original, sense posar terra nova», ja que provoca «alteracions en la rizosfera», la porció on es desenvolupen les arrels i la vida microbiana, que «necessita anys per reequilibrar-se».

«S’ha de cercar l’equilibri ecològic», insisteix l’expert, tot recordant paraules d’un referent com Rubió Tudurí, que definia el jardí com un paisatge fet a escala humana i que esdevengui un espai agradable.