A Feijóo li han fet una cobra a Brussel·les. El seu intent d’enfangar la formació de la nova Comissió Europea ha fracassat. Ho ha intentat a la desesperada, veient el seu lideratge i el suport electoral del PP seriosament amenaçat per les evidents negligències de Carlos Mazón.
Feijóo va cometre un error derivat d’un tacticisme imprudent els dies després de la DANA de València: suport tancat a Mazón i apuntar a Sánchez. Amb la campanya de desinformació que més impacte ha generat mai en el nostre país, Feijóo i la ultradreta van inflar unes nuvolades negres durant el cap de setmana posterior a la catàstrofe que s’han anat dissipant a mesura que sortien a la llum els fets. A la sensació aclaparadora que ens va provocar a molts l’impacte social que van tenir les notícies falses aquells dies, de les quals va alertar fins i tot el Rei, va seguir un degoteig d’informacions periodístiques que deixen clar que ni Mazón, màxim responsable de l’emergència, ni el seu equip estaven preparats o conscienciats davant tal desastre climàtic.
Amb la nuvolada de la desinformació dissipada, Feijóo va deixar de donar suport explícit a Mazón i va cercar un boc expiatori: Teresa Ribera, que es trobava en ple procés de confirmació per a accedir al càrrec més rellevant que ha ostentat mai un espanyol o espanyola a la Comissió Europea.
Mentir sobre les competències de cada administració per exculpar-se a un mateix i traslladar la pressió al Govern d’Espanya és una pràctica a la qual s’ha abonat el PP aquesta legislatura. A Menorca ho hem vist en diferents casos, el més notori precisament després de la nostra DANA amb la no-gestió de la Conselleria de la Mar i l’espectacle televisat del batle d’Alaior.
La magnitud de la irresponsabilitat de fer-ho també amb la DANA de València és mil vegades superior. Per una banda, perquè s’intenta enganar a familiars víctimes mortals. Per altra banda, perquè l’estratègia de Feijóo ha posat en qüestió la coalició europeista a Brussel·les.
La coalició europeista, formada pels partits conservadors, socialdemòcrates, liberals i, més recentment, els verds, és la base política sobre la qual s’ha construït la Unió Europea. Sense el consens europeista mai hauria estat possible l’experiment d’integració política i econòmica que ha portat la pau a Europa i l’ha convertit en la segona economia del món. En altres paraules: la nostra vida seria molt diferent – molt pitjor – sense la coalició europeista.
Feijóo no ha tingut miraments a l’hora de posar-la en joc per intentar salvar la seva tàctica nacional. Ni tan sols aquí té límits. A més a més, ho ha fet en el moment més fràgil per la UE: enmig d’un traspàs de carteres al Col·legi de Comissaris que coincideix amb el període d’interinitat als Estats Units entre la fi de la presidència de Biden i l’inici del mandat de Trump. Tot això amb una escalada de l’ofensiva russa a Ucraïna. Els únics guanyadors de l’intent de Feijóo de fer trontollar la Comissió Europea serien aquells que voldrien veure la UE desapareguda.
LA COALICIÓ EUROPEISTA ha aguantat el cop de Feijóo. Segons diferents corresponsals, la tàctica del PP espanyol mai es va considerar seriosament a Brussel·les. Feijóo ha superat el ridícul de Casado, que enmig de la pandèmia va intentar boicotejar el Pla de Recuperació. El que no sap superar el PP és a si mateix. El principal partit de la dreta espanyola, quan és hora de dirimir responsabilitats i explicar la veritat a la gent, sempre prefereix mentir i fugir cap endavant. Així ho va fer amb el Yak-42, la invasió il·legal d’Iraq, el «Prestige», el metro de València, la gestió de la covid a les residències de Madrid i, ara, la DANA de València.
Feijóo s’ha estampat a Brussel·les, però encara no sabem si el seu viatge continuarà o si el faran aterrar per canviar de pilot. El que si sabem és que, hi hagi qui hi hagi al capdavant del Partit Popular, les responsabilitats quan les coses vagin malament sempre seran dels altres.
