És mentida que hi hagi una operació catalanista per fer desaparèixer el menorquí, la manera de rallar d’aquesta Illa. Entre mentides i mitges veritats, és cert que s’ha aconseguit estendre la idea que el menorquí està en perill, però no per una disminució clara del seu ús, sinó per culpa de la llengua catalana. Iimmersos en aquesta batalla inútil, es perd de vista que la llengua pròpia cada dia és menys coneguda, es fa servir menys, i un dia, encara llunyà, podria arribar a ser marginal, només «apte» per la cultureta local, els glosadors, les converses col·loquials. Pot ser aquest és l’objectiu d’alguns que fa uns anys que aixequen la bandera de la independència del menorquí.
Les dades publicades aquesta setmana sobre el nivell dels alumnes d’ESOmostren que cau en picat en els darrers set anys. Els alumnes que adquireixen les competències bàsiques de català passen del 81 al 66 per cent. A Primària aquest nivel està cinc punts per sota del castellà. Tot i que Menorca és l’Illa en què la llengua pròpia mostra una millor salut, la tendència sembla clara.
No només és una conseqüència de la pèrdua de suport polític. Recordin que la Llei de Normalització Lingüística de Balears de 1983 la va promoure el PP. La ruptura ara del pacte entre el PP i Vox ha impedit l’aplicació de mesures en contra de la llengua que s’havien pactat.
Però també hi ha un component de canvi social, en procés irreversible. La multiculturalitat fruit de la immigració provoca també un retrocés en l’ús del català. Fins ara l’escola ha estat la porta de la integració i la majoria dels alumnes es poden comunicar en aquesta llengua, però, com s’ha vist, la tendència és a perdre competència lingüística en els propers anys.
Per tant, el debat polític hauria de ser si es prenen mesures per aturar aquesta pèrdua de capacitat lingüística en la nostra llengua o si es permet que l’enderrossall continuï, debilitant un dels pilars de la nostra cultura i personalitat.
