Estats Units sempre fa gala de ser un dels països que fa més anys que regeix el sistema democràtic i es posa com a exemple de democràcia avançada. Tanmateix, crec que a hores d’ara tothom sap que la democràcia nord-americana sempre està escorada cap al qui més doblers té.
Un sistema en el qual les campanyes electorals es basen en donacions anònimes, sobretot a càrrec de grans empreses (s’entén que amb interessos concrets) ja hauria de fer sospitar, més quan als Estats Units si els dos grans partits no compten amb una milionada no tenen res a fer.
Ara bé, l’última gran presa de pèl del sistema democràtic dels Estats Units ha vingut de la mà del multimilionari Elon Musk, i la seva campanya a favor de Donald Trump. El propietari del que fins fa dos dies es deia Twitter ha promès donar un milió de dòlars cada dia a algun elector triat a l’atzar que es registri a algun dels estats clau, s’entén que per votar al Partit Republicà. A més diu que donarà als electors registrats fins a 47 dòlars per cada votant que aconsegueixin enregistrar en aquests estats. És una compra de vots, a cara descoberta. Sense amagar-se i aquí no passa res, malgrat que més d’un expert especialitzat en finançament electoral ja ha advertit que es tracta d’una pràctica que planteja nombrosos dubtes legals. Però tant és, perquè Elon Musk ja ha donat el primer milió de dòlars, i segur que ja hi ha milers de nord-americans que s’han apuntat immediatament i que no els hi fa res vendre el seu vot.
A Espanya, no hi ha cap Elon Musk que sigui capaç d’arribar tan enfora. Aquí el màxim que hem arribat en els darrers temps és que el líder d’un acabat de crear partit d’ultradreta, com Se Acabó la Fiesta, sortegi entre els seus seguidors, el sou que cobra com a eurodiputat. Encara que Alvise Pérez no és Elon Musk i hi ha molts de dubtes que aquest sorteig sigui real, ja que ell és més de cobrar 100.000 euros en negre d’un broker de criptomonedes acusat d’estafa presumptament per finançar una campanya electoral. I açò, almanco a Espanya, sí que és un delicte.
