En el moment d’escriure aquestes línies hi ha 8.270 persones en llista d’espera per ser vistes pel metge especialista a l’Hospital Mateu Orfila de Maó. El mateix dia de l’any passat eren 6.596. El retard mitjà per ser atès a Menorca és de 77 dies, però darrere d’aquesta mitjana hi ha 673 persones que esperen més de sis mesos per tenir la visita i 109 que superen l’any.
Amb unes xifres que són cada vegada pitjors -una tendència que es repeteix a tot el país al marge de quin partit governi- no sembla que la sanitat pública estigui en condicions d’assumir, de cop, l’assistència de tots els funcionaris civils de l’estat que, a través de Muface, reben fins ara l’atenció de la sanitat privada.
El Consell de Ministres juga amb foc i, si no arriba prest a un acord amb les asseguradores que demanen més doblers, pot donar l’estocada definitiva a un servei de salut que s’està deteriorant a marxes forçades amb unes esperes inacceptables.
Només a Menorca rallam de prop de dues mil persones que passarien a dependre l’any qui ve dels metges de l’hospital i de la xarxa d’Atenció Primària, si comptam els titulars i beneficiaris de les diferents mutualitats, incloses la dels treballadors de justícia i cossos militars.
Quan falten tres mesos perquè caduqui el conveni amb Muface no sembla el millor moment d’obrir un debat sobre si ens sembla bé o malament el privilegi que tenen els funcionaris que poden triar la xarxa d’atenció sanitària sense haver de pagar més. Es tracta de no agreujar encara més el col·lapse de qui no té l’opció d’escollir, que som tots els altres.
Si volem defensar els serveis públics ens hauríem de demanar primer per què el 70 per cent dels treballadors de l’administració opta per l’atenció a centres privats, començant per reconeguts ministres d’esquerres. No serà que el servei sanitari que es presta a canvi d’uns impostos i cotitzacions altíssims es gestiona de forma deficient?
