Segons l'Organització Mundial de la Salut, l'any 2030 els problemes de salut mental seran la primera causa de discapacitat. Diverses enquestes, la situen entre les primeres malalties cròniques que pateix la població mundial, i que afecten greument la qualitat de vida de les persones. Actualment, ocupa la tercera posició, i aquesta progressió genera manca de respostes i un greu impacte a nivell personal, social i econòmic.
Una persona se suïcida cada quatre dies a les Balears, i quasi la meitat dels joves del nostre país d'entre 15 i 29 anys considera que ha tingut dificultats de salut mental.
Ho vaig escriure fa uns mesos en aquestes mateixes pàgines, i afegia que vivim inconscients davant aquestes xifres fins que ens afecten, o bé ens les recorden amb motiu de la celebració del Dia Mundial, celebrat aquest dijous.
Gestionar les emocions pot ser molt difícil. Massa vegades, es perceben de manera intensa i aclaparadora. Vivim en una societat on tothom ha de ser feliç i, a més, ha de mostrar-ho a les xarxes socials. Ens trobem en un món de plaer aparent, on tot sembla anar bé, i on cal destacar en l’àmbit laboral, tenir gràcia en l’esportiu, i proclamar als quatre vents que tenim molts amics i amigues, bona família, i un amor que ens cobreix les necessitats més romàntiques. De vegades, vivim un teatre que pintem de color de rosa, a on no hi ha espai per tractar la tristesa. Les estadístiques de salut mental revelen una realitat ben diferent: una societat carregada de malestar, que desenvolupa pensaments obsessius i catastròfics.
A Espanya, el consum d’ansiolítics és molt elevat. Segons una enquesta recent, la meitat dels empleats públics (personal amb estudis) consumeixen ansiolítics, antidepressius o somnífers diàriament. El 7% està afectat d’ansietat.
El gimnàs emocional de cadascú no es pot ajornar. Cal que programem activitats que ens agradin i que ens relaxin. L’exercici físic, la cultura, la meditació, o senzillament passar el temps a la natura, poden ajudar-nos a combatre qualsevol preocupació.
Si ens mantenim ocupats, traçant una bona rutina, relacionant-nos amb persones distintes, rodejant-nos d’amistats, segurament disminuiran les nostres inquietuds.
Hi ha molt per desenredar. La societat actual no ofereix els millors exemples de gestió emocional, i té conseqüències molt negatives en el benestar de les persones i en el seu desenvolupament professional. Tothom té moments difícils, i les pegues, els problemes, fins i tot l’ogre de les malalties, formen part de la vida mateixa
Crear múscul vol dir provocar canvis, en l’àmbit individual i comunitari. Podem començar per educar els nens i nenes en la intel·ligència emocional, ensenyant-los a reconèixer i gestionar les alteracions des de petits. Podem promoure models positius, i crear espais on es pugui rallar obertament dels sentiments.
L’analogia del gimnàs m’agrada, perquè de la mateixa manera que exercitem el cos, també hem d’enfortir les nostres habilitats emocionals. Requereix entrenament, temps i constància.
El primer pas ja està fet: normalitzar la conversa sobre salut mental. Ara cal fer-ho amb sentit comú i de manera equilibrada, sense excessos.
