Regalopolis

- Hola, bon dia, amb qui parlo per favor?                                                                                               

- Hola, es vostè Steven Spielberg? Sí, el director de cinema?

- Això mateix, soc l’Spielberg. I vostè qui és?

- Jo soc Josep Portella, a través del traductor automàtic li deu sortir Joseph Door

- I com és això?

- És que he adaptat al telèfon un programa experimental que em passà en Tiago Barro, que fa traducció simultània quan parlem. Com que en Tiago em va dir que hi puc posar veus, vostè em sent amb la veu de Josep Maria Puyal.

- Molt interessant, per això m’ha sorprès veure que entenia perfectament el català, idioma desconegut per mi. Digui, què vol d’aquest humil productor?

- A l’inrevés, som jo que li vull regalar una veta d’or que pot canviar-li la vida. Miri, fa estona que no dirigeix ni produeix i no m’agradaria que el seu comiat del setè art fos tan espantós com el de Coppola. Ja sé que l’any que ve estrena «Hammet», sobre l’esposa de William Shakespeare i que el 2026 estrenarà «Dish», que anirà d’ovnis i alienígenes. Però, i el 2027? I el 2028? Jo tenc una idea de guió que pot ser el plus ultra de la seva carretera cinematogràfica. Li ho vull explicar abans que vingui a veure’l Tom Hanks amb un altre biopic d’heroi anònim nord-americà.

- Sí, ja estic tip dels herois de Hanks. Ha treballat vostè a Hollywood?

- No, no, i no. Serà més llest si li conto la peli.

- Bé, digui. Té cinc minuts.

- La història transcorrerà en un espai temporal que abasta les quatre darreres dècades i en un país que és Espanya, encara que per evitar problemes li direm Fridonia.

- Em sona. Ja som a Fridonia, idò.

- A Fridonia, un bon dia es mor el dictador i la gent ho celebra d’amagat amb cava Dubois. En el seu lloc, abans de morir, el dictador ha posat un rei molt poc de casa, que li agrada més la festa i el sarau que l’oficina. És un rei modern i jove. Els creadors d’opinió l’han batiat el demòcrata modèlic. Està casat amb una princesa, que serà reina, germana d’un rei destronat pels demòcrates a un altre país, Greciona. El matrimoni té dues filles i un fill. El rei és un model de virtut, fe cristiana, compliment dels deus manaments, exemple de sacrifici i abnegació; a més, sap contar acudits planers. Al mateix temps, amb la caiguda del dictador cau la censura i la cultura masclista crea la cultura del destape com a símbol de llibertat. Aquesta cultura revolucionària consistia que les artistes es treien la roba, i cada vegada se’n treien més.    Una d’aquestes artistes, de tercera categoria, era de nom María García, innocent i de casa humil. Per fer-ho curt, el rei es va enamorar de la vedette, com Rainero de Grace Kelly. La diferència és que Rainero era fadrí i el rei de Fridonia era casat. Era un amor clandestí. Un amor impossible. El temps va passar, l’amor s’apagà i el rei va encendre l’espelma en un altre altar. Aquí seria la part de drama introspectiu, curt, perquè a la gent d’avui no li agrada la introspecció. L’amant abandonada l’amenaçarà amb contar-ho tot a la reina, que el rei creu que no se’n tem de res. Els serveis secrets intenten que la dona calli, però no ho tenen prou clar. Durant els anys amorosos, ella ha reunit proves fefaents de l’amor reial d’anar per casa. El rei no sap què pot passar si tot es descobreix. Si ell cau arribaria la república, com va passar amb el seu avi.    Així que organitza un sarau amb alguns amics militars per tornar a la dictadura amb el vist i plau de Ronald Reagan, president de la gran Amèrica. Tot està calculat, aquí també podem treure la bandera americana que no falta a cap de les seves pel·lícules. Però la cosa surt malament. La jove abandonada es casa amb domador de lleons i viatja pel món en un circ.

- Aquí falta un poc de corrupció econòmica.

- Ben pensat, Esteve. Algun xeic del golf Pèrsic taparà amb petrodòlars el rei, que els amagarà en un paradís fiscal. La cosa és que el rei va amb altres dones, amb una pianista, una model, una aristòcrata.. però no es pot llevar del cap la García. Fins i tot, avorrit, va a matar elefants a Àfrica. Fins que una amant alemanya destapa la història amagada i el rei ha de fugir cametes ajudau-me a una haima del desert abans que Hisenda el cridi. Quan vol tornar amb l’excusa de la nostàlgia i els anys, María García li té preparada una sorpresa.

- Vaja, amic. És una història potent, però és massa de ciència ficció. Jo li aconsell que la presenti als amics de Marvel, potser ells en fan una sèrie, perquè tot no hi cap en una pel·lícula de cent minuts.