Les urnes devaluades

És la urna elevada a la condició de delicte penal, que propugnen alguns que van donant lliçons de democràcia, quan es materialitzen en referèndums no desitjats. La sensació és que la urna hi és per ser corregida. No entraré a analitzar els sistemes electorals, tots tenen els seus punts tendenciosos. Però, establertes les regles del joc que configuren les majories i les minories, el que no es pot fer és desautoritzar la legitimitat quan el resultat no és el que ens interessa. Criminalitzar decisions democràtiques i les lleis que les materialitzen per deixar-les sense efecte real, no fan més que posar en evidència el propi Estat i la seva solvència com a democràcia avançada.

No correspon al poder no electe reescriure les lleis i els conceptes jurídics de manera arbitrària per desautoritzar el poder legislatiu i punir allò que ideològicament els obsessiona. Els salvapatrias de torn no fan més que empitjorar les coses d’una manera patètica. Els poders públics estan per tractar els problemes polítics des de la política, sobretot quan tenen una arrel estructural de gran calat com és el cas català o la plurinacionalitat de l’Estat, que també ens afecta als illencs. Espanya, com a societat, s’ha sentit humiliada perquè les urnes d’una part d’ella li van dir que d’aquesta manera no volien continuar formant part del seu projecte. Ja feia temps que es manifestaven en el mateix sentit sense ser escoltades.   

La resposta no va ser el pacte sinó la repressió, convençuts que les urnes parlarien d’una altra manera si el poble que s’hi expressa comprovés els danys que se’n deriven per fer-ne un ús indegut. Ara les urnes castigades han parlat d’una altra manera, però el problema continua essent el mateix.