A ca nostra, sempre hem viscut l’inici del curs escolar com una festa. Ho recordo perfectament. Tornar a les aules, conèixer els nous mestres, retrobar les amistats, preparar els nous llibres de text i poder estrenar una mica de material, que sempre anima. La papallona a la panxa, la finestra de l’aprenentatge que s’obre de nou.
Hi ha diversos mites en el món de l’educació que sovint es creuen veritats, i que poden dur a pràctiques ineficients o errònies, com aquesta il·lusió de tornar a l’escola que, pel que sembla, avui en dia provoca més estrès que fantasia.
Qualcuns dels més destacats: els estils d’aprendre. Moltes persones creuen que cada alumne requereix un estil d’aprenentatge específic, i que el sistema s’ha d’adaptar a cada fillet i filleta. No obstant aquesta creença, no s’ha trobat cap evidència que li doni suport.
Moltes famílies creuen que tenir més deures significa més aprenentatge. Però els estudis mostren que la relació entre la quantitat i el rendiment acadèmic és molt feble, especialment entre l’alumnat de primària i secundària.
Un dels mites que he escoltat tota la vida refereix que les escoles concertades ofereixen una educació millor que les públiques, i s’ha provat que no deixa de ser una percepció.
Els estudiants de famílies més humils tenen un rendiment acadèmic inferior. Em fa feliç que tot i que els recursos puguin influir, avui en dia cada estudiant es desenvolupa segons les seves capacitats i esforços, i ja no és cert que no arribi on vol per falta de doblers.
Finalment, ocupant la cinquena posició, hi ha el mite que les proves estandarditzades són la millor manera de mesurar l’èxit, i no és així. Els exàmens ja no reflecteixen totes les habilitats i coneixements.
La tornada a l’escola del curs 2024-2025 s’ha encarit un 20 per cent en comparació a la despesa que les famílies hi van dedicar el curs anterior, segons diferents associacions de consumidors. Assenyalen que costarà uns 600 euros de mitjana per alumne a l’escola pública, i que inclou llibres de text, material escolar, roba, matrícula, menjar i transport. L’educació dels nostres fills i filles és una de les millores inversions, que si la dividim pels mesos lectius, no sembla gaire costosa.
Aquest curs també hi haurà més mestres per fer font a la diversitat i psicòlegs als instituts. I l’assetjament escolar marcarà l’agenda, també a Menorca, on aproximadament el 9,4 per cent de l’alumnat de Balears el pateix. Situacions que poden incloure insults, burles, i en alguns casos, ciberassetjament a través de les xarxes socials.
Més enllà de l’escola veiem pares i mares ‘llevaneus’, que tendeixen a eliminar els obstacles del camí dels seus fills, evitant que aprenguin a gestionar les dificultats per si mateixos. Veiem expectatives desmesurades, manca de comunicació, falta de normes i límits, i veiem que es permet un ús excessiu de dispositius electrònics.
El curs ha començat, i –de vegades- ens oblidem que l’escola proporciona els coneixements acadèmics, mentre que les famílies inculquen valors, normes i comportaments que formen la base de l’educació d’una persona. Tots dos són fonamentals per al desenvolupament dels fillets i filletes.
