Victor Gayà05/09/24 4:00
TW

Venc cansat de les vacacions. No hi ha hagut respir, no hi ha hagut treva, ni les basques de l’estiu han debilitat aquest cansament. En realitat és un cansament que no cessa. Com una condemna a perpetuïtat. Ni revisable és. Cansat de la monòtona agressivitat del discurs polític. Un discurs que no discorre, empantanat. Una agressivitat de torracollons, moscard que mata, no per la picada, sinó pel seu pes pesant. Una pesantor feixuga com la d’un aiguamoll, molla com una cuca molla i que fa malalt el cuc de l’orella. Reincident, repetitiva com un Bolero de Ravel que quan acaba torna a començar al ritme obstinat de la caixa marcial.

Venc cansat de les vacances, de les cigales polítiques que tensen les seves membranes caparrudament fins a posar el cap com un timbal a qui intenta ventar-les, arruixar-les sense trobar assossec. Molta cigala per tan poca formiga fent feina per la comunitat. Tèrmits sí, i concons incansables també.

Torn cansat del ritornello polític, dels eslògans reincidents sense argument, de la recaiguda en el mal vell de l’estupidesa acarnissada, de la reproducció improductiva, i de l’etern retorn a la mosca kafkiana.

Diuen que ara comença el curs polític, un curs en el qual tots són repetidors.