Ostinato

Venc cansat de les vacacions. No hi ha hagut respir, no hi ha hagut treva, ni les basques de l’estiu han debilitat aquest cansament. En realitat és un cansament que no cessa. Com una condemna a perpetuïtat. Ni revisable és. Cansat de la monòtona agressivitat del discurs polític. Un discurs que no discorre, empantanat. Una agressivitat de torracollons, moscard que mata, no per la picada, sinó pel seu pes pesant. Una pesantor feixuga com la d’un aiguamoll, molla com una cuca molla i que fa malalt el cuc de l’orella. Reincident, repetitiva com un Bolero de Ravel que quan acaba torna a començar al ritme obstinat de la caixa marcial.