La presidenta del Govern balear, Marga Prohens, ha dit aquesta setmana que vol aplicar desgravacions fiscals als agents de la Policia Nacional i Guàrdia Civil, perquè «sense cobrir les plantilles no es pot garantir la seguretat dels nostres pobles i barris». Aquest salari és competència del govern central, però Prohens assegura que pren la decisió de rebaixar-los impostos per a compensar la despesa afegida que suposa l’habitatge i el transport per fer feina a les Illes, i perquè el Govern de Pedro Sánchez es resisteix a millorar el complement d’insularitat que cobren actualment.
Aquest mateix criteri es podria subscriure per al personal sanitari, educatiu, o social. I per a les treballadores, majoritàriament sud americanes, que cuiden dels nostres majors en situació d’extrema dependència, també.
Els convenis col·lectius del personal públic solen incloure una gran varietat de beneficis que, en nombroses ocasions, semblen injustificables. A Menorca, disposen d’ajudes per a l’educació dels fills i filles, beques per a la formació contínua pròpia, per a l’adquisició d’ulleres i visites mèdiques d’especialistes, o mesures de conciliació familiar.
Les seves contractacions gaudeixen de major seguretat laboral, pensions més generoses, més dies de vacacions anuals, permisos especials per malaltia, i millors horaris i salaris.
En els dos darrers anys, els empleats públics a Espanya han vist un augment salarial acumulat del 9,8%. Aquesta puja inclou una clàusula de revisió salarial i altres millores en les condicions laborals, com per exemple, una jornada setmanal de 35 hores.
A l’altre costat, el personal del sector privat, que no han gaudit d’increments tan substancials. De fet, el funcionariat cobra de mitjana un 58% més que el sector privat, per les mateixes feines i responsabilitats en llocs de treball similars.
La majoria de persones que vivim a les illes, tenim les mateixes dificultats a l’hora d’aconseguir un habitatge, fent front a la doble insularitat, i necessitem les mateixes ajudes, bonificacions i descomptes que el funcionariat per a poder viure dignament a ca nostra.
La solució mai prové de subvencions i ajudes que conformin un greuge comparatiu amb la resta de treballadors i treballadores. Dins els mateixos cossos de seguretat, han passat factura les diferències de jornals entre la policia local, nacional, o guàrdies civils. I també les desviacions de sou entre la mateixa policia local, que s’anaven produint en la mateixa mesura que negociaven individualment en cadascun dels ajuntaments. Les polítiques s’han d’establir per a tothom, han d’afavorir de la mateixa manera al sector públic i al privat.
La gent voldria treballar a les illes si tinguéssim un habitatge assequible, uns incentius fiscals equitatius, i unes infraestructures i serveis que provoquessin una millora constant de la qualitat de vida de totes les persones residents, independentment del seu sector laboral.
Un habitatge digne i una feina estable són fonamentals per al benestar de les persones. Aquests factors proporcionen seguretat i estabilitat, i ens permeten el benestar convenient per poder contribuir positivament a la societat.
