Aquesta columna l’escric en la meva condició de «Cònsol Honorari, Vitalici i Peripatètic de la República Independent de sa Mesquida a l’exili» que, poca broma, em va nomenar la persona que surt a la foto ja fa molts anys. Hi ha qui m’ha volgut ascendir a la condició d’Ambaixador, però no és el cas.
Nota històrica: el dia 19 d’agost de 1781 les tropes hispano-franceses comandades pel Duc de Crillon, francès al servei de Carlos III, desembarquen a Sa Mesquida i encerclen el castell de Sant Felip, fins a la rendició el dia 5 de febrer de 1782.
Els meus primers contactes amb Sa Mesquida són de devers els anys 1956/1958 quan hi anàvem a acampar amb els «boys» -per cert, una vegada ens van robar la càmera de fotos d’un company, en Paco- i més tard a romandre a la caseta «Blanca» en honor de la dona de Jordi (Deleuse) Sans Seguí, Blanca Riudavets Manent, pares de Jordi Sans Riudavets. Anys més tard, vaig prendre contacte amb vells residents a la cala com ara els «París» i altres entre els que vull destacar a Fernando Sintes Carreres, qui era el que em va atorgar la dignitat consular.
Sembla que la primera caseta la va fer construir en «Fernandillo», Francesc Andreu Femenias, pioner de l’electricitat a les Illes Balears (1892), Els anys 30 ja hi havia més de 30 casetes i devers els anys 1955/1960 es van vendre molts de solars, alguns amb caseta ja feta, a causa de que un dels propietaris de Sant Antoni va tenir problemes fiscals derivats d’un suposat delicte d’evasió de capitals cap a Andorra. Abans es construïa amb permís verbal del propietari, però les coses van anar de manera diferent.
Sa Mesquida va ser lloc de reunió els dies 14 d’abril, al «Blocao», on una quadrilla de republicans -molts d’ells ja traspassats- organitzaven un dinar de germanor, on entonaven cançons ja no prohibides i es menjava a l’antiga, amb cuiners com en Delio «Miquelillo». Honor a tots ells i, molt especialment a en Nando Sintes.
