'Fets i personatges'

He llegit el llibre «Fets i personatges», de Miquel López Crespí, publicat per El Tall Editorial l’any 2022. A part de les reivindicacions polítiques omnipresents a l’obra, totes elles respectables --i dels grans noms internacionals tipus Jonathan Swift, James Joyce, Gramsci, Samuel Becket, etc.--, el que m’ha resultat més entranyable ha estat trobar-hi ben retratada gent molt propera que he conegut, gent de les nostres terres, que malauradament mai no seran «nostres». Resulta fascinant sentir parlar de Josep Maria Llompart i Encarna Viñas, per exemple. Hi apareixen en les seves actituds quotidianes, com si encara fossin entre nosaltres, i en tota la seva dignitat. Encara em sembla sentir la veu reposada d’ambdós, entrar a la seva casa –«A les cartes posa Lorenzo Ribe»r, em deia en Llompart, «si poses Llorenç Riber no arriben»--, comprovar una vegada més la seva sinceritat, la seva rectitud, recordar com els definien: «Sempre diuen la veritat». Al costat d’en Llompart, en Francesc de Borja Moll, el seu conegut doctorat «laboris causa», la seva veu incisiva, la feinada com a lingüista, la traça com a dibuixant, la seva qualitat humana. I a la vora d’en Moll, tot el seu clan. Hi ha també al llibre noms més antics, com l’esmentat Swift, el de la Modest Proposal, més compromès amb Irlanda que mai, Frédéric Chopin i George Sand –en López Crespí destaca molt bé la figura de l’escriptora com a dona i la seva relació amb Mallorca. Grans noms com Miquel Costa i Llobera o mossèn Antoni Maria Alcover, entestats a treballar fins al darrer alè per la llengua catalana de ca nostra. Altres noms encara son més propers, personatges com Llorenç Capellà, escriptor hereu de Pere Capellà, Jaume Pomar, gairebé col·laborador de López Crespí, Francesc Calvet, pintor surrealista establert a Menorca, Joan López Casasnovas, home íntegre de la política i la poesia, company meu de feina a l’institut JM Quadrado fins a la jubilació...

Noticias relacionadas

Panizza

Más noticias relacionadas

Molts de noms. No m’hi caben tots. El que més destacaria del llibre és l’autenticitat de l’autor. En cap moment no diu una cosa per una altra, per dolorosa o conflictiva que sigui. És la seva visió de les coses i està descrita amb molta franquesa. Fins i tot quan parla del canvi d’actitud del món editorial dels anys vuitanta fins ara mateix, quan sembla que s’ha perdut una mica la preocupació per la literatura, allò que ja denunciava Jaume Vidal Alcover dient: «No us heu de preocupar per les vendes, sou escriptors, no comerciants».