Aquesta vegada la foto no correspon a una persona sinó a un conjunt de 8 excursionistes, anant a Tirant l’any 1962.
Els terrenys d’aquesta platja era de la família d’un d’ells, descendent del primer «Barón de las Arenas», Juan José de Olivar y de Vidal, primer batle constitucional de Maó l’any 1820. Aquesta casa noble era propietària, entre d’altres, dels llocs Tirant Vell i Tirant Nou.
El grup d’amics cap a Tirant
La foto que podeu veure és un atemptat absolut a les més elementals regles de seguretat de circulació rodada. Resulta que el camió Pegaso, l’únic que circulava per Menorca, solia anar a cercar arena a les dunes de Tirant, destinada a la construcció de xalets i habitatges aquells anys 60, però aprofitava els viatges per a transportar altres mercaderies. En aquesta ocasió el camió va anar fins as Mercadal per a transportar un munt de sacs de blat al molí que hi havia a la dreta de la carretera (encara es pot veure la xemeneia) i damunt dels sacs ens vam col·locar els vuit bergants que érem, d’esquerra a dreta i de dalt a baix: Mateu Seguí, Toni Tudurí, Toni Obrador, Pedro Monjo, Paco Garcia, Tolo Riudavets, Agustí Gual i Pau Coll. Òbviament, sense cinturons ni cap altre sistema de seguretat. El primer tram del viatge va ser prou divertit, anant d’un costat a l’altre, sense caure i el segon tram des d’es Mercadal fins a Tirant dins la caixa del camió. Avui ens fem creus d’aquesta irresponsabilitat, però fa 60 anys les coses anaven d’altra manera.
Eren altres temps i vull recordar l’existència d’un ase del lloc de Tirant Vell, de nom «Bramot», que es deixava qualcar sempre que no el molestéssim massa. Dic açò per un succeït bastant pintoresc. Resulta que un servidor va voler emular les pel·lícules del Far West americà i el vaig esperonar, però l’animal es va rebel·lar i es va clavar bruscament de quatre potes, la qual cosa va determinar que jo passés per damunt les seves orelles, quedant abraçat al coll de l’ase, que em mirava tot impàvid.
