Segur, segur, la crisi climàtica ja la tenim aquí i cal estar atents i actius. Però ara farà un any en un xerrada as Castell, l’enginyer i escriptor sobre temes ambientals, n’Eduard Furrò explicava que encara que no hi havia dades d’accés públic alguns experts parlaven que al voltant del 30 per cent dels gasos d’efecte hivernacle eren causats per la maquinària bèl·lica. Doncs si se suma la gran contaminació produïda per la mineria necessària per l’extracció dels minerals imprescindibles per a la fabricació d’armament, la contaminació produïda per la pròpia fabricació de la gran quantitat d’armes i vaixells i avions militars, la deguda al manteniment dels exèrcits de tot el món, per sumar finalment l’explosiva contaminació emesa pels recurrents conflictes bèl·lics. Segurament puja aquest 30 per cent o més. Aclaparador, veritat?
2 Més endavant, el conegut activista mediambiental Fernando Valladares, escampa un article de la prestigiosa revista científica Nature, on s’assegura que el cost global de les armes i de la violència en general representava el 10,6 per cent del producte interior brut planetari, 4,7 bilions, sí 4,7 milions de milió de dòlars. I només amb la meitat d’aquesta quantitat bastaria per aconseguir els objectius del desenvolupament sostenible a nivell mundial, i amb l’altra meitat potser arribaria per una renda bàsica universal per a tothom. Impactant, veritat?
Aquest hivern passat una notícia a la premsa assegurava que hi havia el propòsit de convertir el port de Maó en una base naval permanent de l’OTAN. Molts ens vam imaginar un míssil intercontinental amb cap nuclear apuntant al nostre port. Potser sabran que en tot el món actualment hi ha més de 12.000 armes nuclears molt més potents que la d’Hiroshima, algunes apuntant a grans ciutats. Dantesc, veritat?
Aquesta notícia va despertar de nou la plataforma Menorca per la Pau que havia nascut per protestar contra la guerra d’Irak. I de nou ens vam posar en marxa. Una manifestació de més de 500 persones, una assistència protesta en un ple de l’Ajuntament de Maó, una performance davant les portes de l’estació naval…
A Reus, na Teresa Font, una persona molt compromesa amb la Pau, dos vegades al mes fa una plantada amb silenci de 15 minuts, sí 15 minuts de silenci amb una pancarta, «Aturem les guerres», davant de l’ajuntament, doncs me proposa anar a una trobada protesta de més de 100 associacions pacifistes al Portal de la Pau, a on irònicamente hi ha la delegació del Ministeri de Defensa.
Sí, més de 100 entitats treballant per la Pau. Motiu d’optimisme, veritat?
Allà vaig conèixer a Martí Olivelles, un dels primers objectors de consciència que va anar a la presó per negar-se a fer el servei militar obligatori, actualment desaparegut gràcies també a altres objectors com ell.
Allí vaig conèixer en Miquel Insausti, el primer objector laboral que deixa una feina ben remunerada quan s’adona que la seva perícia digital és emprada per matar amb més precisió.
I aquest me posa en contacte amb en Jordi Armadans, politòleg, escriptor, ha escrit «Pau, el valor de la vida als nostres dies» un llibre altament entenedor i aclaridor, i un gran promotor de la cultura de la Pau que el dimecres dia 28 a les 20 hores serà el protagonista d’una tertúlia a la plaça de l’església a Mercadal amb el títol: és possible un món sense guerres?
I clar que sí. Hem de creure que la Pausí és possible. I totes serem pacifistes.
