TW

Aquesta cala, encara bastant verge de construccions, però molt visitada, té una casa blanca d’arquitectura molt retratada, pertanyia a una branca dels Moysi, derivada de Jaume Moysi Colom. No ho sé amb exactitud, però la seva construcció deu ser del primer terç del segle passat. Hi va haver un intent d’urbanització que no va prosperar i la cala encara es manté en unes bones condicions. Hi ha un aspecte que vull destacar i és que segons em van dir fa anys, aquesta casa disposava d’una instal·lació de llum de carbur càlcic que permetia enllumenar tota la casa, a base de la creació de l’acetilè mitjançant una caldera centralitzada de la qual sortien diverses canalitzacions fins a cada «bec de gas». Aquest tipus d’instal·lacions requeria la presència d’un home especialitzat, que s’encarregava d’alimentar la caldera i controlar els diferents llums. Cal tenir present que l’electricitat va arribar a aquesta cala molts anys després de la construcció de la casa blanca. Aquest home va ser qui va construir el sistema d’enllumenat i residia a la cala els mesos d’estiu quan l’habitaven els senyors, anant a poble -Es Castell- un cop al mes, era llauner d’ofici principal i es tractava de Jaume Tudurí Pablo, com diu la foto de quan era jove que s’adjunta.

Ahir vaig dir que parlaria del color de l’arena de moltes platges de la costa nord, més rosàcia que les de la costa sud, més grisenca. He consultat a un dels excursionistes que tantes vegades he citat, el geòleg Antoni Obrador Tudurí que m’ha donat les explicacions pertinents, a l’abast de la meva limitada intel·ligència, que ara diré.    La meitat sud de l’illa és de l’era terciària – Miocè– on el marès terciari és blanquinós, mentre que el nord    les arenes són de l’era primària (fosques) i del marès quaternari que és més groguenc i a Pregonda l’arena és encara més groga perquè ve dels «quars queratòcits» que afloren principalment als illots que es poden veure. Ha quedat clar?