He fet uns dies fora de Menorca, que sempre van bé per netejar la càrrega habitual de feina, de compromisos i de responsabilitats, que tenim o que ens marquem cadascú de nosaltres. Neteges, centrifugues, i ja pots estendre els llençols amb aquella oloreta que només les mares de fa molts anys sabien aconseguir, i sense els productes que hi ha avui en dia.
Abans de partir, i tot just un parell d’hores després d’esclatar la DANA, vaig tenir l’oportunitat d’anar as Mercadal, acompanyant un servei de suport. L’accés només va ser possible pel Camí d’en Kane, i el tram tallat de la carretera general d’Alaior que deixàvem enrere ja anunciava el pitjor. Vam trigar més d’una hora per arribar-hi, i les tanques, la paret seca, mates i pedres arreu… deien que les ruixades no havien dut res de bo. En arribar, tot el poble em va semblar desolador.
Que fàcil és, a cop passat, pensar que la tempesta estava avisada, i que ens calen més plans en determinades zones per veure-les venir. Molts d’aquests comentaris els he escoltat de les mateixes persones que 24 hores abans deien que l’advertència era una exageració. Que feia un sol preciós i que no hi havia cap necessitat d’haver suspès els actes a l’aire lliure.
Les persones ja servim aquestes coses: crítiques de taverna traslladades a les xarxes socials, les que abans es feien en un bar, cervesa o cafè en mà.
Els particulars, el camp i els productors de Menorca han patit els devastadors efectes de les intenses pluges dels darrers dies. Els danys públics no són menys tristos, però l’administració hi farà front més prest que tard. Una de les partides que podrien dedicar per mitigar els efectes és la de promoció turística. Vull fer demagògia conscient, perquè moltes de les persones que es trobaven en el mateix Camí d’en Kane eren estiuejants enfadats. Venen amagats darrere la demanda de les anomenades experiències, i aquesta no era comparable al blau turquesa de Son Bou o la posta de sol a Cavalleria.
Volíem acabar amb el sol i platja del turisme britànic, i ara tenim visitants selectes que cerquen exclusivitat, galeries d’art, pisos turístics, avions privats i suites tan refinades que costen entre 600 i 1.000 euros la nit.
El fang no agrada a ningú; ho embruta tot.
El primer semestre d’enguany ha mostrat una caiguda en les exportacions nacionals respecte del mateix període del 2023. Algunes comunitats se’n ressenten més que d’altres, però això està vinculat a la salut de l’economia europea, que ha començat a desaccelerar-se.
El sector industrial i el sector serveis són claus per a l’illa, i la diversificació serà l’única manera de resistir les crisis que aniran passant. Si bé és cert que la pandèmia va convertir l’illa en el refugi perfecte per als més adinerats, la dependència excessiva d’un sol tipus de model pot ser nefasta.
Les exigències d’aquest turisme adinerat, que posa els ulls en la massificació, poden generar les mateixes conseqüències que una gran tempesta d’agost. Menorca és molt més que paisatges, experiències i gastronomia. Menorca és el camp, també és indústria i comerç, i una illa amb una immensa tradició cultural que l’administració ha de potenciar i fer créixer.
