Antoni Tudurí21/08/24 4:00
TW

A parer meu, junt amb la seva germana petita Macarelleta, és la cala més retratada de Menorca, amb diversos peus de foto entre els quals sobresurt allò de «l’aigua turquesa» i uns iots que sembla que surin no sobre l’aigua, sinó sobre l’aire. Són platges «verges» per antonomàsia, encara que açò de «verges» ara per ara no sigui massa correcte atès la gentada que les ocupa des de bon matí. M’han dit que darrerament s’ha hagut d’implantar un servei públic de transport atesa la gran quantitat de cotxes que hi volen anar i l’aparcament és ple molt prest. Aquesta solució no agrada a molts turistes, que s’enfaden per no poder-hi accedir amb vehicle propi; és una incongruència, ja que la «virginitat» és incompatible amb la massificació estiuenca. El que és propi és anar-hi fora de temporada i gaudir d’una «virginitat» recobrada.

Bernardo Ignacio de Olives i Olives

No és l’únic cas de control de l’accés amb medis de locomoció privats, ja que a llocs com ara el cap de Cavalleria o el far de Favàritx, un per veure les postes de sol diàfanes i l’altre per veure un paisatge quasi lunar, sense un bri de vegetació.

Forma part d’un conjunt de platges que es volien urbanitzar els anys 70 del segle passat, però que la seva transformació de platges «verges» a platges «violades» no es va produir a causa de les mobilitzacions en contra, tant d’origen popular com a conseqüència de la planificació urbanística oficial que va impedir les malifetes ambientals.

L’anècdota d’avui és dels primers 60.

Una vegada, amb llum de lluna, vam decidir anar al barranc de Cala Galdana a proveir-nos de fruita «de franc». Tot anava bé quan, just havíem fet provisió de pomes vam veure una llumeta que se’ns aproximava. Era l’amo que s’atracava fumant. El vam saludar    i la cosa no va anar a pitjor. Per poc no ens va agafar «con las manos en las manzanas».

El propietari del lloc on hi ha aquestes platges m’ha dit que era el comtat de Torre Saura, del que el primer comte va ser Bernardo Ignacio de Olives i Olives.