TW

Recentment, he pogut gaudir d'una autèntica activitat d'oci: cultural, en silenci, gratuïta i d'una qualitat molt meritòria. Es tracta de l'exposició de pintura i fotografia dels ferreriencs Carlos Mascaró i Damià Coll a l'espai d'art Xec Coll. El llenguatge pictòric d'en Mascaró transmet una sensació de discreció i humilitat; cada peça reprodueix escenaris de quietud i serenor (una cambra, un porxo, una escala o una finestra) que crec haver vist o transitat d'al·lot i em fan gana d'asseure'm i contemplar-los tranquil·lament en la penombra. La tècnica del clarobscur li permet destacar zones amb intensos colors d'entre les ombres; així, en un escurador de rajola vermella de terrissaire d'una cuina rústica, i gràcies a la claror que s'escola per una suposada finestra lateral, podem observar un estri senzill de llenya per escórrer plats i gots, uns simples ormejos de cuina i un suggerent cànter.

Noticias relacionadas

Aquest encontre m'ha fet pensar que, per a una immensa majoria, l'economia descriptiva no deixa de ser un cúmul de contrastos entre la realitat i com aquesta se'ns exposa. Sense anar més lluny, l'indicador més magrejat referit al creixement econòmic (Valor Afegit Brut) realment ens aporta una mesura de l'agitació econòmica; ara bé, ni és l'expressió de la riquesa d'un territori ni explica com s'ha repartit aquell valor addicional entre la seva comunitat. Si ens atenem a les enquestes, la cosa encara és més decebedora; per exemple, la percepció sobre l'evolució de la temporada turística (PIME Menorca) sempre serà esbiaixada perquè, en general, tenim el costum de recordar el millor del passat i el pitjor del present (a més, solem optar pel drama i la sorpresa i no per la rutina o la bondat).

Per evitar la tenebra, l'economia ha de cercar la claror d'altres disciplines (de l'ecologia, principalment) i esbrinar nous mètodes i solucions en què el negre sigui portaveu dels altres colors en tost de la seva negació.