Aquells anys de post adolescència, quan ens avorríem un poc a l'estiu, solíem fer el que noltros en dèiem un «periple sud» que podia ser anar en cotxe de línia fins a Ciutadella i empreníem el camí a peu cap a Cala Turqueta per continuar fins a Macarella i Cala Galdana, acabant a Ferreries, i cap a Maó s'ha dit.
Devers l'any 1963-64, uns quants vam fer aquest periple i just arribats devora la sínia que hi ha prop de la platja ens vam trobar amb un home que per la indumentària no semblava que fos pagès, amb un capell de paumes i que ens mirava atentament mentre muntàvem les tendes de campanya. Per allà mateix voltaven uns quants porcs negres, aliens a la nostra presència. Amb aquestes, l'home en qüestió ens va dir que allò semblava màgic, que d'una cosa tan petita com era la tenda plegada en pogués sortir un habitatge al qual hi cabíem tres o quatre persones. Segons ens va dir, era el propietari d'aquelles terres i no ens va posar cap inconvenient per acampar -al contrari de Cala Mitjana, per cert.
A l'hora d'escriure aquesta columna, he gosat esbrinar qui era aquell home i, si no vaig errat es podia tractar de Francesc Vivó Amengual. Si no fos així, preg la corresponent correcció.
Pel que sembla, cap allà l'any 1967 aquest senyor va presentar un projecte d'urbanització de la cala amb una superfície de 110 hectàrees, amb afectació d'un quilòmetre de costa, amb 180 parcel·les i una zona hotelera amb un sostre d'ocupació de 6.000 persones.
Les coses no van anar com desitjava el Sr. Vivó i una manifestació de 1.500 persones va posar impediments a la seva execució. Finalment, l'ANEI de 1991 va desqualificar el projecte.
Jo no en sabia res d'aquesta família Vivó i seguint les nostres investigacions genealògiques, hem arribat a Antoni Vivó Cavaller, besavi seu, que va emigrar a Egipte, on va fer una fortuna considerable. La foto correspon a Antonio Vivó Triay, pare de Francesc Vivó Amengual.
Consta que Cala Turqueta ha baratat de propietari, com tantes altres terres de Menorca.
