Cala Galdana

Em situaré a la Setmana Santa de l’any 1963. Tornant a casa amb el vapor correu «Mallorca» em trob amb 5 estudiants francesos -tres al·lots i dues al·lotes- estudiants de Dret de Caen, Normandia, i m’oferesc a fer-les de guia per Menorca. Accepten el meu oferiment i ensoldemà partim cap a Ciutadella amb el «correu», seguint a peu passant davant de Sant Joan de Missa, fins a Macarella, on acampam i passem la resta del dia. L’endemà A primera hora arribem a Cala Galdana i puc observar una bona fumera a una cova que hi havia, on uns pescadors feien una fritada de peixetó acabat de pescar. Els francesos s’hi van tirar com a feres i jo vaig mirar de controlar la cosa, però els pescadors, xalant davant l’espectacle, van dir que mengessin tot quant volguessin, que tenien un buol ple de peix. De cop van aparèixer un grupet de persones d’una certa edat, ben vestits i pentinats, que es van identificar com un coronel espanyol que feia de guia d’un almirall anglès. Es tractava de Francisco Sintes Obrador, a qui jo coneixia de nom. Ja podeu veure un estudiant de 18 anys i un coronel de 51 anys, fent la mateixa feina; la de guia turístic però de visitants ben diferents.

Ara us contaré l’anècdota. Passats uns quants d’anys, fent una visita de cortesia a D. Joan Hernández Mora, vaig coincidir amb el general Sintes Obrador. D. Joan li va dir que jo era de tota confiança i puc reproduir una breu conversa. Deia en Sintes «Mira Joan, jo em volia retirar de coronel i poder anar a Simancas a estudiar arxius i actes, però em van fer la guitza ascendint-me al generalat; i com tu ja saps, a Madrid pegues una cossa a un cap de cantó i te’n surten dos a tres».

Sintes Obrador havia estat director general d’Arxius i Biblioteques, de l’Acadèmia d’Artilleria i inspirador i director dels «Cuadernos para el Diálogo».