El relat d’avui és d’allò més pintoresc, i tracta d’una sortida a pescar des des Canutells fins a Calescoves, a bord d’un llaüt que cuidava en Felipe Reynés.
La cosa va començar un dia de juliol de fa molts anys, que vam anar a pescar sortint des Canutells, a una hora no massa adequada, devers les 10 del matí. Arribant a la cala, en Felipe va fer aturar el cotxe per anar a comprar a un petit supermercat una safata de calamars que, segons ell, era l’esca dels volantins. Vaig pensar que amb un poc de mala sort ens menjaríem aquesta esca, i així va ser, atès que tres hores de pesca ens van proporcionar 5 peixetons petits. Una de les causes d’aquesta minsa pescada va ser que, amb l’excusa d’anar a fer aigua a una font de Calescoves que hi havia a ran de vorera, en Felipe saludava efusivament a tota quanta dona hi havia a bord dels nombrosos iots, les quals ens responien efusivament, vestides com Eva, és a dir, en pèl rabiós. I així, tres o quatre vegades.
El temps entre calada i calada de volantí, em va permetre saber de coses del contraban dels anys 50 i 60, ja que jo em pensava que la cosa anava de tabac i nylon, però ens va contar que més d’una vegada havien anat fins a Tànger, costejant Mallorca, Eivissa fins arribar a València, i cap avall amb un llaüt de pesca, per a dur peces de recanvi d’aquells cotxes Ford, Citroën i Renault dels anys 30 que no es trobaven a l’Illa per allò de les restriccions duaneres. El dinar, com us podeu imaginar, va ser un poc curt, però la beguda va ser molt més destacable: no sé d’on ho va treure, però va dur un Campoviejo Rioja de 1964, de qualificació ‘excel·lent’ que vam liquidar bevent a galet. I també que ell i els seus germans caçaven galls d’indi, un dels germans amb una garnera espantant els animals i fent-los caure cap avall de les penyes d’Alaior, on els altres els recollien amb salabres grans.
Gloriós record per en Felipe Reynés, sempre amb un somriure a la cara.
