Punta Prima

La primera vegada que record haver anat a Punta Prima devia ser cap allà 1955, i no hi havia res de res, tret d'un casat just arribar a l'arena, a la dreta, on hi havia una taula bastant gran i uns bancs a banda i banda, davall d'una parra prou frondosa. La gent d'aquest casat llogava la taula i els bancs, de manera que es podia dinar a l'ombra.

Pocs anys més tard la platja es va urbanitzar i cap allà l'any 1963 ja hi havia, fins i tot un hotel -Xaloc- al lloc on abans hi havia aquesta parra i aquesta taula.

Els records em duen a comentar una aventura que em va succeir l'any 1966, quan estava fent l'obligació militar a Menorca. Una nit un servidor i tres més vam anar l'únic bar que hi havia obert, el bar Fermín, i se'm va ocórrer fer pràctiques de menar cotxe amb un vell «600». La meva ignorància era total i amb el cotxe situat de cara al bar provava de fer caminar el vehicle, accelerant i desembragant, sense que allò es mogués ni un pam, fins que va coincidir una trepitjada al pedal del gas i un aixecament brusc de l'embragament, de manera que el «600» es va enlairar de quatre potes, i se'n va endur per davant unes barreres com les del camp. L'escàndol va ser gros i la dona de l'amo es va posar a cridar, de manera que en Fermín va davallar i va demanar què havia passat. Jo li vaig contar el desastre que havia fet i ell, tot somrient, em va respondre que pagant unes barreres noves, llestos.

Així vaig conèixer en Fermín Coll i així ho he recordat. Si ell veiés l'actual Punta Prima...