A l’estiu, per norma general, tot sol sortir de mesura. Es veu en tantes coses: gent amb música alta a la platja, la velocitat a la carretera, els qui deixen brutícia, llargues cues per tot arreu, preus abusius…
Una de les coses que deixa molt a desitjar és la mobilitat. Fa uns dies, vaig arribar de Madrid i vaig perdre l’autobús que m’havia de dur a la ciutat. Cansada i sense ganes d’esperar, vaig agafar un taxi. El conductor no va semblar gaire content en veure que el trajecte seria de l’aeroport a Maó. La meva mare sempre deia que jo feia rallar fins i tot els morts, però aquest taxista em va dir ben poc. Això sí, va superar els 60 quilòmetres per hora permesos a la carretera de Sant Climent i els 50 de la Via de Ronda. Vaig arribar volant a casa.
Mou-T Menorca és el pprtal de la Conselleria de Mobilitat del Consell Insular on hi ha tota la informació dels autobusos de l’Illa: Bus Festa (bus nit i jaleo-bus), Bus Illa, Bus Platges, Bus Macarella o Bus Favàritx.
És molt guapa la pàgina web, vestida de platges i de colors d’estiu. Hi escriuen «la mobilitat sostenible com a prioritat per una illa que va ser declarada Reserva de la Biosfera com Menorca. La importància d’evitar desplaçaments innecessaris forma part del paquet de mesures destinades a continuar mantenint una illa neta d’emissions de gasos contaminants a l’atmosfera, una illa lliure de vies saturades per l’afluència de vehicles privats i una illa plena de bones sensacions de pau, descans i tranquil·litat».
Altra cosa que fem massa, és abusar del relat.
El debat sobre la limitació de vehicles durant l’estiu desperta un gran interès. Cada dia hi ha accidents, l’exemple de Formentera ha aconseguit bons resultats i la Llei de Menorca Reserva de Biosfera ja permet que el Consell Insular pugui establir un nombre màxim de vehicles a l’estiu. Només ens falta coordinar la xarxa de transport públic, essencial per reduir l’ús de vehicles privats. Necessitarem connexions amb els principals llocs turístics, i aplicar un bon sac de sentit comú.
L’accessibilitat és un aspecte crucial que es passa per alt. A Menorca, la teoria refereix que els vehicles estan equipats amb rampes i espais reservats per a cadires de rodes. Que les parades d’autobús s’han d’anar adaptant per facilitar l’accés. Que totes les persones, independentment de les seves capacitats, han de poder gaudir d’un transport públic segur i accessible. Però en la pràctica no succeeix el mateix.
Una companya amb discapacitat física m’explicava que el seu germà ha estat greument hospitalitzat. No ha pogut anar a veure’l perquè l’autobús no va des de Ciutadella fins a l’hospital Mateu Orfila, i els trajectes en taxi són molt costosos.
Dissabte passat, una amiga amb mobilitat reduïda va anar a Llucmaçanes per participar d’una gran festa familiar: el nebot sortia per primera vegada a la Qualcada. L’autobús que hi duia les persones retornava buit, però no permetia ningú fins a les 24 hores. L’única alternativa és trobar un taxi que vulgui fer un trajecte tan curt a l’agost, o bé el vehicle particular, en contra del que promulguem.
Això demostra que, entre poc i massa, la mesura del seny hi passa.
