El portal de l’Enciclopèdia Catalana defineix com a Denominació d’Origen (D.O.) la «denominació d’un país, d’una regió o d’una localitat, que designa un producte que n’és originari, les qualitats específiques del qual són degudes a una original concurrència de factors». Sota aquesta qualificació l’activitat econòmica, social i cultural crea productes que volen distingir-se per les característiques més genuïnes de la zona geogràfica en qüestió (país, illa, comarca, regió, nació...). En termes més directes en diríem crear una marca, però també una identitat.
Menorca viu saturada i no acaba de consensuar un model econòmic satisfactori de cara al futur. Fet que provoca enfrontaments entre els interessos econòmics sectorials i els interessos sòcio-residencials. El neoliberalisme no descansa i insisteix i, per altra banda, hi ha moviments cívics que preconitzen una sostenibilitat eco-social i territorial assenyada com a valors de progrés. En aquesta mateixa secció, Xerram d’on som -però també des d’altres veus ben prou autoritzades-, ja n’han parlat d’incloure en aquesta «sostenibilitat» la llengua i la cultura com a elements primicers en l’emergència social. El model turístic de masses, a més de malmetre el patrimoni natural, lesiona també el social i el cultural. La regressió en l’ús de la llengua (escrita i parlada) fa temps que ha encès el pilot d’alarma.
La crida, per tant, es fa urgent per redreçar la situació. I no basta amb la fe, cal aplicar-hi l’obra, l’acció. En termes territorials, mediambientals i d’emergència social ja es treballa de valent. És hora també, idò, de convocar els agents culturals perquè donin una mà de suport a aquesta emergència lingüística, perquè se’ls necessita. Menorca compta en l’actualitat amb una important plèiade d’artistes. Músics, pintors, actors, escultors, dansaires, escriptors, cantants, artesans, etc... fan valuoses aportacions de creació pròpia a la Cultura. I l’element lingüístic (la llengua pròpia) ha de constituir un pilar que sostengui l’originalitat cultural del producte i, alhora, enfortesqui la causa de la recuperació idiomàtica. Comunicar cada activitat artística en la llengua del país ha de contribuir a la Denominació d’Origen, a l’autenticitat. «En efecte, la cultura nacional d’un poble es construeix sobre la llengua. A través de la llengua circulen les creacions amb què aquesta cultura es manifesta i pren forma». Són paraules de l’enyorat mestre Joan F. López Casasnovas escrites a «Cent anys de literatura menorquina» (Ateneu de Maó. 16 de febrer de 2006).
L’aposta per a l’ús de la nostra llengua en la creació cultural requereix alhora de qualitat, formalitat i seriós compromís. En forma part. I hi ha exemples ben prou lloables, però hem de ser molts més. La realitat de la nostra llengua xoca amb altres realitats econòmiques que ens posa molt difícil la normalitat nostrada. A la mateixa conferència abans citada, el professor López Casasnovas exposa una situació clara en aquest sentit: «... hi ha ambcions i potències polítiques de diferents proporcions que entren en conflicte, i hi ha artistes insaciables que tant els fa menjar del plat d’una cultura nacional com d’una altra, mentre els l’omplin». No parlava de passar fam, parlava de la indiferència de ser nosaltres mateixos. Arraconar la pròpia llengua per adoptar-ne una altra, suposadament més dominant, no ens farà més grans, ans al contrari, inconscientment esdevindrem més postissos, de producte reduït, baix en sal, light.
Hauríem de fer possible que la cultura conreada a l’Illa esdevengui un conjunt holístic que faci de la creativitat cultural menorquina una autèntica D.O. Ajudau-nos!
