El dia 20 d’agost de l’any 1781 una part de les tropes franco espanyoles comandades pel Duc de Crillon van desembarcar a Cala Alcalfar per tal de conquerir el castell de Sant Felip, i així va començar un assetjament que va durar més de cinc mesos, fins a la rendició del castell a les primeries de febrer de l’any 1782. Si ho considerem baix un punt de vista actual, el desembarcament a la cala d’Alcaufar no seria, de cap de les maneres, un fet militar amb cap i peus, però la cala no tenia, ni tant sols, l’actual torre de defensa construïda pels britànics a la tercera dominació. Les coses anaven d’una altra manera i la logística naval i militar eren les que corresponien a aquells temps.
Adolf Sintes diu que la urbanització començà l’any 1896 quan el propietari de la finca, Joan Mercadal Pons, va donar permís per a edificar una primera caseta, de nom «Diana». La construcció de la cala va anar progressant, de manera que l’any 1916 ja hi havia devers 14 casetes, mentre que l’any 1928 ja n’hi havia 28 i l’any 1946 ja eren un centenar.
Molta gent de Maó ha estat vesí d’aquesta cala, però vull destacar una família de renom universal -poca broma- composta pels germans Comas Camps, especialment Margarita, biòloga quan encara les dones no es dedicaven a aquesta ciència, educadora de primera línia, i Joan, antropòleg internacionalment reconegut. Eren fills d’un mestre mallorquí que va exercir a Sant Climent i a Alaior. Els anys 30 es va edificar una caseta anomenada «Sol y Mar» propietat de Toni Sintes, s’arader i de la seva dona Anna Comas Camps, germana de Margarita.
Cap allà l’any 1950 es va inaugurar en petit hostal-pensió de nom «Xuroy» , que encara existeix, creat per Antoni Parpal Massa, fill de Manuel Parpal Esteva, un dels creadors de l’important taller metal·lúrgic del moll de llevant de Maó.
Margarita és filla il·lustre d’Alaior i va morir a l’exili -Gran Bretanya- l’any 1973.
