Cala Rafalet

Dic açò pel fet que al terme municipal no hi havia gaires arbres, ja que el castell de Sant Felip havia estat el més gran depredador arbori de Menorca atesa la seva necessitat del principal element energètic d'aquell temps: la llenya. A títol d'exemple, un servidor anava a jugar a un lloc anomenat Son Bieli (potser Biale) a una tanca que dèiem «es bosc», on hi devia haver tres o quatre ullastres, no més. Potser per aquest motiu jo anava a vegades a    un lloc, ja del terme santlluïser de Rafalet. a prop d'una hora de camí, passant per Trebalúger per tal de gaudir de l'ombra de les alzines del barranc i fer una calada a la cala Rafalet. Coses de l'adolescència.

Per aquells temps jo no en sabia res d'aquesta cala, ni de la seva història. Més endavant vaig conèixer Tomàs Vidal per mor de la seva pertinença als escoltes (boy scouts) mig clandestins a Menorca. Just passades les cases, i travessant les barreres, a la dreta hi havia una caseta sempre tancada i una taula rodona de pedra amb unes bancades on hom es podia seure a menjar el que fos. L'alzinar era una autèntica meravella per a un al·lot orfe d'arbres.

Tomàs Vidal -que va ser catedràtic de Geografia Humana de la Universitat de Barcelona- presumia que el seu llinatge era originari d'aquelles terres que jo trepitjava d'al·lot i crec que segurament tenia tota la raó del món. Les meves recerques genealògiques m'han dut a una defunció de Francesc Vidal, fill de Joan Vidal, mort a Rafalet el dia 31/11/1566.

Fins demà.