Ara que està tan de moda parlar de cuina, he pensat de relatar la vida d’una cuinera d’antany. Aquest relat l’he tret dels «Arts i Oficis D’Antany», per tant, de bon començament he de dir, que la història és verídica i fa relació a tota una vida d’una cuinera de Mallorca, la qual va dedicar tota la seva vida a l’art d’enllestir tota casta de bons plats.
Així comença sa vida d’aquesta cuinera, de nom Coloma Abrines Vidal, coneguda per tot el poble, com Madò Coloma Solera, que va néixer a Campos l’any 1887, i que vivia al carrer Nou avui Avinguda del General Moscardó, a l’entrada mateixa del poble venint de Llucmajor, un poc després de passar la creu de terme de Sa Parada.
La trobàvem sempre alegre i simpàtica, enrevoltada de ramells i de cordons antics, que adornen la seva casa, com si fos un altar major, d’entrada ja es veia, que està tocada de bon gust. Sa darrera vegada, que la vàrem visitar, ens va obsequiar amb un exemplar del seu llibre de cuina «Cocina Selecta Mallorquina», del qual n’ha fet moltes edicions, el contingut d’aquest llibre, és de més de quatre-cents plats per servir a les bones taules.
LA TRAJECTÒRIA COM A CUINERA
Quan just acabava de complir els catorze anys, un dia amb la seva mare tocà a les portes de Ca Don Josep Espanya, del carrer Pont i Vich, on aprengué les primeres lletres de l’art de cuinar, de boca de la mateixa senyora de la casa. Al cap de dos anys es posà malalta i hagué de retornar a Campos. Una vegada curada la malaltia, passà a servir a Dª Damiana de Can Barbut, on hi estigué un any. La soldada era sols de 80 pessetes anuals. La mare ho trobava poc, per tant es mudà a Can Mir, del carrer Caldés, per un sou de 100 pessetes anuals, on hi estigué per espai de dotze anys.
Posteriorment es va llogar amb D. Antoni Jaume, senyor de Raixa, que era germà de la senyora de Can Mir. Amb ell hi estigué sis anys i cobrava 240 ptes, anuals. Més tard fou cuinera de l’advocat D. Antoni Obrador, que vivia a la plaça de Santa Eulàlia. Allà hi féu set anys i el seu salari era de 360 ptes. cada any. I ja darrerament, als 65 anys d’edat, es posà de cuinera amb el Rector de Campos, D. Bartomeu March, que fou el darrer que va assaborir les seves elaboracions gastronòmiques.
Açò fou la trajectòria de la cuinera, Madò Coloma Solera. Que quan es va editar aquest tom dels «Arts i Oficis d’antany», si no vaig errat tenia 95 anys. Ara bé, segons els autors d’aquesta col·lecció, que està composta per set volums de més de 300 pàg. cada un. Els seus autors són: Joan Llabrés i Jordi Vallespir.
En el final d’aquesta entrevista, que he recopilat i he redactat, el millor possible, cal afegir-hi tot el que conta l’entrevistada, perquè també relata uns detalls, ben interessants de la cuina de la pagesia d’antany, que eren precisament les escoles on les jovenetes casadores aprenien l’art de cuinar bé, duites de sa mà de la madona de casa. Què hi feia si, a la primeria, els aguiats sortien una mica esgarrats, amb un poc massa de prebe bo o un poc manco de sal? Amb temps, paciència i molt d’esment tot arribava a anar bé...!
ELS PLATS TÍPICS DE LA PAGESIA
Així idò com dic, una part d’aquesta entrevista, la més extensa, està dedicada als plats típics de la pagesia mallorquina, cada un d’aquests plats, antigament sols es condimentaven a Mallorca, però després de molts d’anys i degut en part al llibre titulat «De Recibaria», actualment no venen de nou alguns noms, que malgrat siguin d’origen mallorquí, també es condimenten a Menorca, per tant sols citaré uns quants noms, que segons Madò Coloma eren els més típics de la pagesia.
‘Ses Sopes Mallorquines’. Són molt semblants a ses ‘Sopes de Matances’, però aquestes solen dur més llom i carn de porc fresca. Les Sopes escaldades o Bullides. Es fan de pa dur de pagès, no volen molt banyades i damunt hi estenen verdures. La ‘Porcella Rostida’. Ha de ser tendre. El ‘Frit Mallorquí’. També és un plat molt anomenat. Igual que ‘Es Tords amb Col’... I així podríem anomenar tot un caramull de plats, que com és natural, cada un va acompanyat dels corresponents ingredients, dels quals no dic res, perquè no seria acabador. Tan sols, cal afegir, que a Menorca, ja fa més de cinquanta anys, varen estar molt de moda ‘Ses Perdius amb Col’. En el poble de ferreries, concretament a Can Maseo, les cuinaven molt bé. Actualment a quasi bé tots els restaurants de Menorca, podreu trobar qualsevol d’aquestes receptes culinàries. També hem de dir, que una de ses menges més antigues i corrents entre sa gent senzilla del poble, segons me contava el meu sogre eren es ‘fideus’ i es diumenges els feien amb ‘Burballes’, que eren algunes llenques de carn de porc o pollaste. També es podien coure amb brou, per donar-los més gust o guiar-los amb eixut.
A ses taules de la pagesia de Menorca, es llegums i s’Arròs de la terra, eren es plats principals, també es feien sopes Escaldades, Oliaigua Broix. I sa temporada d’estiu, feien moltes vegades sopes d’Oliaigua amb tomàtigues o amb figues. Però d’aquesta part de sa cuina pagesa, ja n’he parlat altres vegades.
Ara amb aquestes retxes senzilles i sense pretensions, posaré es punt final a aquesta història de ses cuineres d’antany. Amb aquest article, voldria retre un petit homenatge a Madò Coloma de Campos, i també a totes aquelles madones, de la pagesia i de casa, netes i carregades de bon gust, que ignorades del gran món actual, de la cuina i els plats, dominaven i dominen a la perfecció l’art exquisit del bon gust de cuinar. Fins un altre dia.
