- Hola, bon dia. Si vol ser atès en català polsi el número 1. Si quiere ser atendido en castellano, pulse el número 2 ... Si coneix el nombre de l’extensió, marqui’l ara, si no, esperi ... Hola, bon dia. Aquí l’hospital Mateu Orfila. Digui.
- Bon dia, que hi seria el senyor Bernardo Pax, que és el qui comanda més a Menorca en tema doctors i receptes?
- Li passaré amb la seva oficina. No pengi, per favor.
- Hola, oficina de la gerència de l’hospital. En què el puc atendre?
- Em podria passar amb el senyor Bernardo Pax, gràcies.
- No, ara no hi és. Crec que és per l’Ajuntament. Ell, a més de director de la Sanitat Pública a Menorca és regidor de l’Ajuntament, i aquests dies els regidors del PP tenen moltes reunions. No sé si s’ha assabentat.
- Sí, ho sap tota Menorca. I açò que el Gran Wyoming està de vacances.
- Bé, si el puc servir. Si em deixa el missatge, jo li faré arribar.
- Ah, molt bé. Però és un missatge llarg. Si el pogués enregistrar. Millor, si té un watssap li enviï gravat jo i així ja està.
- Fet.
- Hola, Bernardo Pax. Som en Josep Portella. Ens coneixem un poc i ens saludam amb afecte sincer quan ens veim. Tenc la idea que és home eficaç i seriós. Açò no és cap queixa, perquè entenc que el sistema és el sistema, però li vull exposar un cas que em va passar. Ja sé que no s’ho creurà, per açò li dic per endavant que tot és ben de ver, almenys des de la meva perspectiva i coneixement de la realitat. El 20 de juliol quan vaig anar a dur una medecina de la farmàcia i l’apotecària ix1 em va dir que no podia donar-me-la perquè estava desactivada. Em va estranyar, perquè uns dies abans, el/la doctor/doctora ix2 m’havia dit que continués amb el tractament un parell de mesos més. Res, el dilluns 22 vaig a la meva metgessa de capçalera ix3 i m’activa la medicació. Torn a la farmàcia i el tema no s’ha mogut. Després d’anar i venir dues vegades del centre de salut a la farmàcia, el resultat és que la medecina és de prescripció hospitalària. El dimarts 23, telefon al ‘Mateu Orfila’ i m’atén el/la infermer/ra ix4, del/ a doctor/ra ix2. Li ben explic el cas, em demana les dades per poder tramitar l’activació. El fosquet vaig feliç a la farmàcia del poble i, res, no hi ha el vist i plau. A l’endemà, 24, crid una altra vegada i m’atén l’infermer/a ix5 (era diferent a la del dimarts), li explic els incidents del meu itinerari, pren nota i m’assegura que es resoldrà aviat. El fosquet vaig a la farmàcia i, exacte!, res de res. El matí següent l’ànim havia tornat al seu lloc. Vaig telefonar amb reiteració a l’hospital i cap resposta (després vaig saber que el dia de Sant Jaume és com un dia de festa, a l’hospital). El 26 de juliol vaig decidir anar personalment al Mateu Orfila. I quina va ser la meva sorpresa quan vaig veure les consultes del ram a les fosques. Vaig pensar que a lo millor feien pont. Vaig anar a Atenció a l’Usuari i vaig trobar a ix6, glosador. Li vaig explicar els avatars que fins ara relat i em va dir que intentaria trobar una solució. Va sortir del despatx en direcció desconeguda i va tornar amb cara de no haver aclarit res. Açò sí, em va oferir un doble camí: anar al metge d’urgències d’Alaior, ja que li havien assegurat que sí que podia activar el medicament, o cridar a un nombre de telèfon on em podrien resoldre l’embull. Molt bé. Vaig as centre de salut des Banyer i faig una espera de 54 minuts i el resultat és el mateix: requereix d’autorització d’inspecció hospitalària. Faig el segon camí i crid al telèfon que m’han facilitat, on m’atén ix7 i ix8, que em deriven un altre cop al metge de capçalera des Banyer. Començ a pensar que visc en una pel·lícula dels germans Marx. Hi vaig el capvespre i em rep ix8, que comprova que tenc dues peticions a l’espera, n’elimina una per no enredar la voga, i queda l’altra a expenses del vist i plau d’inspecció. Sense perdre la fe, amb ànims renovats, el dia 27 torn a la farmàcia. Les al·lotes que m’atenen ja posen una cara entre compungida i riallera, perquè, ja ho capten, l’assumpte té una part humorística. Res. Què hi farem! Deixarem passar el cap de setmana. Arriba el dilluns, novament a la farmàcia. Avui m’atén la farmacèutica ix9, que aquests dies passats no hi ha estat. Em diu m’ho aclarirà, que torni el capvespre. Hi torn el capvespre i res no s’ha aclarit, però, segons em diu, han fet una passa endavant. Falta una firma. Li han dit que demà al matí ja estarà aclarit. Ja som al demà matí, 30 de juliol. Hi vaig i res. Em diu que insistirà. Em consta que ha insistit i, el capvespre rep la seva cridada per dir-me que ja puc anar a cercar la capsa. Ha estat com un regal d’aniversari, perquè el 30 de juliol fa anys que vaig venir al món. Senyor Pax, ja veu que el meu escrit ha derivat cap a un to d’humor. No pot ser d’altra manera, després d’onze dies de lluitar contra el sistema. Li ho dic perquè crec que pot ser un exemple per a millorar-lo. Supòs que hauré de començar el tractament de ben nou, ja que onze dies d’interrupció són molts. Per sort, no era res de vida o mort, ja que, en cas contrari, en tost d’aquest ring... ring... ens hauríem trobat amb el típic obituari de Josep Pons Fraga.
