Si amb alguna cosa estan coincidint les pimes dependents del sector turístic aquesta temporada (especialment el juliol), és amb el pressupost ajustat dels visitants, tot i que també és cert que, degut a la inflació, tot s’ha encarit més i molta gent (amb criteri racional) intenta minimitzar la seva despesa una vegada arriben a l’Illa. Per altra banda, si analitzem segons la nacionalitat de cada mercat, és pràcticament generalitzat el racionament econòmic, ja que no hi ha país europeu que no estigui copejat per la inflació i la situació econòmica de Regne Unit o Alemanya no passa per el seu millor moment.
Pel que fa a la il·lusió viscuda l’any 2022 amb el turisme nacional (provocada per l’estalvi acumulat de la pandèmia), aquesta ja ha desaparegut per complet dos anys després, de fet la despesa del turista nacional enguany està bastant per davall de la mitjana tant en allotjament com en oferta complementària, i l’arribada massiva de portuguesos i polacs en detriment d’alemanys i nòrdics, no ajuda. Un dels pocs motius de satisfacció que es ve donant els darrers anys podria ser l’augment d’un perfil turístic d’alt nivell i que té diverses procedències, des de mercats clàssics europeus fins a d’altres més nous com EEUU, Canadà o fins i tot Brasil, però per desgràcia a dia d’avui, exceptuant els allotjaments de luxe on s’allotgen aquestes persones, la major part del sector no es beneficia d’aquest perfil de visitant, i òbviament no tots els restaurants estan preparats (ni han d’estar-hi) per acollir aquesta gent, hi ha d’haver diversitat, més faltaria, però si que sorprèn que nous locals que han sorgit els darrers anys i que sí podrien optar a aquest tipus de clients no ho facin per la incapacitat de promocionar-se a l’exterior, ja que es limiten a crear pàgines d’Instagram on tota la informació està només en castellà.
Tant a Mallorca, com a Eivissa, com a Formentera, el sector ha sabut capitalitzar aquest tipus de clients que a falta de quantitat i donats els precedents, han sabut optar per la qualitat, obtenint un major rendiment. La lectura que es fa de tot això és que mentre algunes organitzacions es manifesten contra la massificació, molts empresaris estan facturant menys que altres anys, i jo crec que més que massificació el problema és el tipus de turisme que rebem, concretament els que opten per la via fàcil i barata, que no és altra que allotjar-se en un pis turístic, berenar, dinar i sopar del Mercadona i passar el dia a Cala en Turqueta (o similar), o encara pitjor, els que venen amb furgonetes o campers de fora. No em cansaré de dir-ho, o hi ha una aposta clara per part del sector públic i privat i un canvi de mentalitat general, o estem abocats a la mediocritat.
