El terme «honorable» quasi sempre s’utilitza per referir-se a càrrecs polítics, però la seva connotació varia segons el context, i principalment segons les opinions personals de cadascú. Uns consideren que aquest tractament és massa elogiant, mentre que d’altres el veuen com la mostra de respecte que requereix una representació pública.
Les darreres dècades el món polític ha viscut nombrosos casos de corrupció, de frívoles actituds i d’incoherències entre allò que es diu i allò que es fa. El discurs programàtic que no es correspon amb les accions, és un dels problemes que més allunya a la ciutadania de la política. Per açò, ens prenem molt malament qualsevol fet que no correspongui amb l’honorabilitat.
La ciutadania exigeix eines de control en la gestió de les administracions, de rendiment de comptes, execució de compromisos, i -sobretot- d’assumpció de responsabilitats.
«El cap de l’oposició a l’Ajuntament de Maó,Mateu Aínsa, ha protagonitzat diversos altercats durant les festes de Sant Jaume des Castell, en les quals es va encarar amb distintes persones de diferent ideologia. Un d’aquests va requerir d’intervenció policial», deia la crònica d’Es Diari.
Els dies següents, les notícies han fet referència a la disculpa expressa de Mateu Aínsa. Els partits polítics PSOE i Ara Maó han demanat la seva dimissió. Els comentaris a les xarxes socials defensaven o atacaven la seva conducta personal, amb ingredients de tot tipus. Finalment, Aínsa ha dimitit com a regidor de l’ajuntament, però manté el seu càrrec de director insular de Medi Ambient al Consell insular de Menorca.
També s’han referit conductes passades, com la de la regidora Indaura Gil, que va tenir un accident de cotxe l’any 2010 superant la taxa d’alcoholèmia permesa. Record aquell plenari municipal en el qual el PP va traslladar, molt subtilment, la pregunta: «Comparteix el Sr. alcalde la posició del PSOE que els càrrecs públics que resultin imputats per un delicte de conducció de vehicles a motor sota la influència de begudes alcohòliques han de dimitir o ser cessats?». L’alcalde va rebutjar l’acte, i va demanar responsabilitat envers els judicis públics d’allò que són errors humans produïts en un moment determinat.
Gil, no va dimitir.
La política i la filosofia estan íntimament relacionades. El nostre «Merlí» particular ens convida a analitzar i explorar conceptes que van més enllà de la justícia, el poder, la llibertat i la igualtat. Reflexiona les implicacions ètiques i morals de les decisions polítiques.
La classe posa com a exemple un accident, el típic xoc en una cruïlla o en un avançament indegut. Si la part afectada del vehicle és el costat, aquest continuarà avançant. No obstant, si l’impacte afecta el cor, el motor, la direcció o les rodes, el vehicle no podrà seguir circulant. Aquest principi també s’aplica a la reputació: si es veu afectada en aspectes fonamentals, pot ser difícil o impossible de recuperar.
Necessitem, com l’aire, la política de valors. Això implica una major participació ciutadana, la flexibilitat de les administracions, i un compromís profund dels actors i actrius principals. La política requereix protagonistes honorables.
