Què passa amb els directors insulars?

Aínsa ha fet bé en dimitir. I crec que és qüestió de dies, sinó d'hores, que també acabi cessat com a director insular de Medi Ambient. Ningú entendria que aquests fets comportin la dimissió com a regidor, però no siguin suficients per renunciar al càrrec que ostenta al Consell. Si queda com a director insular un pot pensar que només ha deixat el càrrec que no té assignat un sou i, en canvi, queda al lloc que li aporta 48.000 euros anuals. I el PP crec que no li convé aquesta imatge.

Noticias relacionadas

Ecojetas, comegambas y feminazis

Más noticias relacionadas

Al marge de si Aínsa continuarà o no al Consell, el que és evident és que els directors insulars de moment no li han sortit gaire bé a Adolfo Vilafranca. Dels 16 que es va anomenar fa un any, dos ja han estat destituïts i un s'aguanta d'un fil. Primer va ser Marta Febrer per l'ús del Llatzeret, després Ricardo Galí per les discrepàncies (i acusacions d'assetjament) amb la consellera de Vox, i ara Mateu Aínsa. Si açò li afegim el ‘descuit' del director insular de Cultura al signar un contracte incompatible per un càrrec de confiança de Vox, l'equip de govern del Consell s'hauria de fer mirar si és normal aquest nombre de desgavells protagonitzats per uns càrrecs com els directors insulars pensats per tenir un perfil més tècnic que polític.

El PP sempre ha fet gala que formaria un govern estable, però a l'hora de la veritat hi ha hagut diversos escàndols protagonitzats pels seus directors insulars i una crisi de govern per la ruptura del pacte entre PP i Vox i el cessament de la consellera Maite de Medrano, mentre que encara no ha aconseguit aprovar uns pressuposts propis. I tot açò en un any.