Diuen que l’home (potser la dona també, però no és segur) és l’únic animal que tropissa dues vegades amb la mateixa pedra -també es pot dir còdol- però el meu cas és de llibre, enguany faré la quarta tropissada, entenent com a tal escriure una columna diària cada un dels dies del mes d’agost, mes calorós per antonomàsia i que en primer les notícies eren poques, atès que tothom estava de vacances. Als temps actuals sembla que hi ha més desastres que mai, des de guerres fins a accidents passant per qualsevol tipus de malifetes i invasions turístiques, i la meva intervenció no hauria de ser necessària, però el costum i el fet de ser caparrut com una banya, m’han duit a tornar a embrutar paper de diari 31 dies seguits.
Atès que qui avisa no és traïdor, em veig obligat a explicar i justificar el tema i els continguts de les columnes agostines, amb la finalitat de que el dilecte lector pugui decidir evitar la seva lectura.
Els anys anteriors els temes van ser diversos: l’any 2021 les tires eren comentaris i opinions sobre temes d’una certa actualitat referits a Menorca; l’any 2022 els vaig escriure fent referència a quatre apartats, 1-efemèrides del dia, 2-personantges nascuts el dia de la publicació. 3- santoral del dia i 4- persones amb sobrenoms especials nascudes a la banda de llevant, el dia corresponent a la data de publicació de la columna. Cadascuna va presentar les dificultats pròpies del tema, especialment la darrera, que va obligar a remenar molts de papers i memòries col·lectives.
Enguany potser anirà gros. La meva pretensió és parlar de certes cales de Menorca (recordeu aquella cançó popular arranjada per José Luis Ortega Monasterio que deia «Són ses cales de Menorca, sa meva vida, i ses casetes blanques... netes i aclarides...»), com si fos una volta a l’illa, a peu, com les que fèiem els primers anys 60 del segle passat -les voltes en barca van venir més tard- relacionant-les amb certs records personals i, especialment amb persones i personatges que em fan recordar aquestes excursions, de les que inclouré, si és possible, una foto petita, de major o menor qualitat. Tots ja traspassats, és clar. Encara no sé si l’ordre serà continu o hauré d’anar botant d’una cala a una altra i a l’inrevés, tot dependrà de la facilitat de trobar fotos.
Ja veurem com acabarà aquest periple agostí, desig que no sigui com el «rosario de la aurora».
