És fascinant com la tecnologia ha evolucionat al llarg del temps, i cada generació té la seva pròpia perspectiva sobre aquesta transformació. La meva, vam ser pioners en l’ús de les noves tecnologies. Recordem amb nostàlgia les pantalles verdes, que ens feien mal als ulls, i necessitàvem protectors per mitigar l’efecte. Ara, quan mirem enrere, ens adonem que aquestes noves tecnologies són tan antigues com nosaltres.
Encara portem la targeta d’embarcament impresa, tot i que podríem mostrar-la al mòbil. Preferim els llibres i els diaris en paper, i ens agrada una pantalla gran per fer operacions. El telèfon de butxaca ens sedueix constantment, sobretot per utilitzar Google Maps quan viatgem.
La intel·ligència artificial sembla màgica per a la recerca d’informació, per millorar projectes i complementar informes. Tot i així, seguim creient en les tècniques d’estudi, la presència, i l’art de la reflexió. La tecnologia pot ser una eina poderosa, però no substitueix la profunditat de la nostra pròpia ment i experiència. Així, la combinació de tradicions i innovacions ens permet créixer i adaptar-nos al canvi constant.
L’error informàtic que va afectar el sistema el passat divendres és un dels més greus de la història. Va tenir repercussions mundials, provocant la cancel·lació de vols, afectant hospitals i altres serveis, i fins i tot fent caure el sistema de pagament digital.
Ens han explicat que l’antivirus Crowdstrike havia de rebre una actualització rutinària, però el codi de software estava equivocat i ningú se’n va adonar. Açò va fer que l’actualització, en lloc de protegir els equips els deixés inoperatius. La solució va ser lenta, perquè cal eliminar l’arxiu erroni de cada sistema afectat.
Més de 3.800 vols van ser cancel·lats i 30.000 van patir retards. El meu avió Madrid - Menorca estava programat per les 17.30 hores. A l’aeroport de Barajas, tot era una mica caòtic. Els sistemes de facturació no funcionaven i les pantalles d’informació a les terminals estaven inoperatives. Vaig haver de córrer d’una porta d’embarcament a una altra, validant amb l’aerolínia. Per un moment, vaig pensar que quedaria atrapada a Madrid. Malgrat les afectacions, apreciava veure com la gestió manual era clau. Va tornar a aparèixer el paper i el bolígraf per anotar els codis, i la informació es compartia de boca a orella. Quasi tot semblava més humà.
Els retards i les cancel·lacions de vols s’han reproduït de manera recurrent els darrers dies, degut a diversos factors, i no estan relacionats amb l’error informàtic. Durant els mesos d’estiu, ens dirigim als aeroports com a animals guiats, sense defenses. Contínuament, ens trobem amb problemes tècnics a les aeronaus, qüestions operatives com la tripulació o la gestió de la flota, o restriccions de l’espai aeri. Aquestes circumstàncies provoquen cancel·lacions, afecten els horaris i també la qualitat del servei. Deixem de banda quan les companyies aèries venen més bitllets dels que tenen disponibles en una pràctica comercial legal.
Quan el sistema informàtic falla, és comprensible. El que no té sentit és que la resta d’incidències es produeixin diàriament i les acceptem com si res.
