Que la política és bruta (més del que la gent que no ha estat dins sap), és una cosa que tenia assumida quan passà per ella. Però no parlaré de mi. Del que parlaré, encara amb els ressons de la moció de censura que acaba de perpetrar-se a Ciutadella, és de la trista polarització política bituminada d’extrema mala educació d’alguns assistents a l’acte. Un acte on cadascú ha dit la seva (jo ja l’he dita en anteriors escrits i la seguiré dient), i on tothom ha defensat, millor o pitjor, la seva postura. Però no va la cosa de postura, sinó de «compostura».
Si els polítics han de ser mirall i reflex dels votants, començo a pensar que els extrems que recentment (i no tan recentment el tercer extrem) han aterrat a la política d’arreu, han fet molt mal als que abans eren la clau de volta on s’apuntalava un sistema democràtic en el fons i en la forma. Crec que les ideologies radicals fan escorar del centre a aquells que abans, simplement, eren centre dreta o centre esquerra, és a dir, moderats; i això es reflexa, tristament, en una societat que ha canviat el discutible axioma (gran oxímoron) que explicava a l’inici del paràgraf i ha revertit i pervertit tot, puix ara comencen a ser els votants el mirall i el reflex dels polítics. Uns polítics que, seriosament es pot començar a pensar, molts d’ells hi són pel sou, no pel que implica aquest sou. Sí, així mor la democràcia.
TAMPOC M’AGRADA quan un polític exerceix més de dues legislatures. El poder i el sou institucional, encara que no facis mèrits, són drogues de les que molts no poden o no volen sortir. Quan la política és una interessada professió, on és la desinteressada vocació? Quantes cares es repeteixen legislatura rere legislatura? Per què cares noves amb idees i empenta, o com solem dir, gent de cara i ulls, no vol entrar a una llista electoral? Si ens ho preguntem, possiblement trobem fàcil la resposta. Una trista resposta.
Però tornem a Ciutadella... Per a mi el PP acaba de guanyar les eleccions de 2027, i si no fa tonteries, per majoria absoluta. Tonteries serien que ara es desfés el grup que tenen, puix si els que ara cobraran dos-cents i pico euros com oposició deixen el càrrec, estarien demostrant que també jugaven per interès; a més, no tenen ningú al centre esquerra (jeje) ni tampoc a la dreta, ja que aquesta perd llençols cada dia. En quan a l’altra banda, reiterar que no s’aguanta enlloc la lògica de la moció de censura en aquest moment. Hagués sigut eficient el grup d’esquerres si hagués pactat en el moment en que es tancava la primera conformació de govern (juny de 2023), i intel·ligent si haguessin aprofitat un moment adient com són els pressuposts (desembre de 2023). Però els que sabem perquè no es va conformar una majoria progressista ni a la primera ni a la segona, esglaiem els ulls quan veiem que munten una majoria censurant sense censurar. Li podeu dir «Juego de Tronos», ho és.
ELS ASSISTENS A LA MOCIÓ DE CENSURA que em perdonin, tant els que s’aixecaven a aplaudir als seus i a escridassar als altres, com aquells que fins i tot insultaven com posseïts als «enemics», però jo no vaig ni aixecar-me ni aplaudir per ningú, no és res personal, però cap dels partits em representava al citat vodevil d’interessos. Una altra cosa són les persones que conformen aquests partits, que és humà que unes et caiguin millor que altres, però aquesta és una altra història. El meu partit, si existís, seria un aferrim defensor de la doctrina de «l’Església Unamuniana», aquella que no és, i em repetiré fins que algú m’agafi el relleu o fins a palmar-la, de: «Ni los hunos ni los hotros».
Tinc un amic que respecto i admiro molt, que diu que el centre no existeix... A veure si encara n’hi ha dels meus: El centre és un espai que sap vascular, aparèixer i desaparèixer en funció de les necessitats, al que tots diuen que s’apropen quan, en realitat, els molesta que existeixi perquè els resta. En temps de polarització és més necessari que mai, però és quan és més bombardejat. Existir? No existeix allò intangible pel fet de no poder-ho tocar (o concebre)? No existeix l’amor pel fet de no poder-se prou ben explicar? No existeix la utopia? Llavors, per què és recordat Colón? I Suárez? Que no es vulgui que una cosa existeixi, no significa que no existeixi. Mirem Ciutadella: Si un partit que va desaparèixer recentment no s’hagués presentat a les eleccions de 2023, avui aquesta moció de censura no seria necessària perquè el PP, directament, tindria majoria. Jo dic que per «no existir», vaja vaixell que va enfonsar! Pot ser quan aquest vaixell torni al port de la humilitat, alguns desapareixeran.
Però duguem aquest discurs a Europa: Rere el partit democratacristià (popular) i el socialdemòcrata (socialista), no hi ha un Partit Liberal que fa anys que dóna i lleva poder a uns i altres? Déu n’hi do per no existir tampoc! No serà que és Espanya la que va endarrerida? L’altre dia al Saló Gòtic ho he vist clar: Seguim al país del «Duelo a garrotazos» de Goya, «¿para qué discutir si puedes pelear?» (Loquillo dixit). A la política, com a la vida, hi ha que saber extreure el millor de cada banda per una senzilla raó: Perquè no hi ha cap banda que tingui la raó absoluta. Només els necis disparen prest els dards i només els imbècils miren el dit quan aquest assenyala la lluna. Em tiro a un pou si els meus diuen que m’hi tiri? Prefereixo ser dels del Guadiana.
Per cert, la vara de comandament no fou lliurada. Després vaig veure una foto amb el seu nou amo que la devia reclamar. Tampoc són maneres de tancar la porta... molt trist tot. Serà llarg fins 2027. Passaran coses... que sí existiran.
