Aquest passat fi de setmana s’ha celebrat un curs d’estiu a la UNED, la universitat espanyola a distància, aquí a Menorca, en el qual han pogut assistir, a distància, gent de tot el país. El curs era sobre sistemes alimentaris i sostenibilitat. Sobre quin impacte té la manera que mengem en la crisi climàtica i també quin impacte tindrà o ja està tenint sobre la producció d’aliments l’escalfament global i les llargues temporades de sequera, les pluges torrencials a destemps, la manca de pol·linitzadors.
La bona notícia és que la crisi climàtica i les seves repercussions ja està en boca de tothom, i present en tots els àmbits. No fa massa el president del Banc d’Espanya va fer una xerrada als membres del Laboratori Interdisciplinar pel Canvi Climàtic sobre les repercussions d’aquesta crisi sobre l’economia. Sí, el canvi climàtic està cada vegada més present i n’estem parlant.
I ens caldrà fer canvis en l’alimentació. Per un costat se sap que la dieta carnívora té un gran impacte ambiental. Reduir el consum de carn és una de les mesures més beneficioses que podem tothom fer per mitigar la crisi climàtica. I una altra és evitar consumir productes que vinguin d’enfora, de molt enfora, es calcula que de mitjana un aliment ha recorregut 5.000 kms abans d’arribar al nostre plat. Completament insostenible. I a més depens de productors de fora i de moltes variables climàtiques.
El joc mental que ens va proposar en Miquel Truyol, un ponent entenedor i amè, podria Menorca produir els aliments necessaris per alimentar a Menorca? Podría?
