TW

La calor de l’estiu comporta tenir obertes portes i finestres per ajudar a passar els dies i les nits més xafogoses i evitar l’encesa d’aires condicionats que, a part de la despesa energètica que suposen, tampoc resulten gens saludables per al nostre cos. Però a vegades aquesta obertura de la casa cap al carrer pot provocar sorpreses gens agradables, com per exemple l’entrada de certs animals poc o gens benvinguts a dins de casa. Parlo de paneres, o pitjor encara, de rates! Unes i altres són una mena de plaga que prolifera en època estival arreu.

A això se li suma l’abundor de menjar per la gran quantitat de bars i restaurants en funcionament, molta gent que omple papereres, contenidors de fems que no donen a bast, serveis de neteja i de recollida saturats per falta de personal, poca neteja de la via pública, olors que s’intensifiquen, restes de menjar i de beguda que s’abandonen al carrer... Total, que aquests bitxos ho tenen tot al seu favor per viure com a reis i procrear a dojo, amb les conseqüències que això comporta si no es posa en marxa un pla seriós i continuat de control de plagues i s’incrementen les mesures de neteja (heus aquí una altra conseqüència de la massificació...). Ahir vespre va entrar una rata a casa i va rosegar totes les nectarines que hi havia al fruiter. Però, sobretot, va aconseguir que entrés en pànic! Ara que anem tenint la població de moixos silvestres controladeta, ara se’ns descontrola la població de rates. I no acabem de trobar l’equilibri... Potser haurem de recórrer al flautista d’Hamelin? Jo, de moment, estic un poc desesperada. Ai!