Estic empegueït que el meu poble, Ciutadella de Menorca, s'hagi convertit en un exemple d'allò que no ha de ser: l'autocràcia dels dirigents de partits polítics a qui no els importen els problemes reals de la gent del poble, sinó el repartiment de cadires ben retribuïdes econòmicament i quan més a prop de competència sobre urbanisme, millor. Es dona en la presentació d'una moció de censura contra l'alcaldessa de Ciutadella i és digne d'una comèdia satírica contemplar com els que aspiren a substituir-la pacten entre ells/elles els mesos que li correspondrà a cadascun/una; em recorda una divertida escena en una pel·lícula d'en Mario Moreno (Cantinfles) quan intenta passar comptes amb un deutor.
El concepte de «moció de censura» contra el president del Govern de l'Estat Espanyol ve recollit en l'article 113.1 de la Constitució de 1978: «El Congreso de los Diputados puede exigir la responsabilidad política del Gobierno mediante la adopción por mayoría absoluta de la moción de censura», que intenta ser un model constructiu que va ser imitat per les Comunitats Autònomes; concretament, en l'Estatut balear el responsable polític és el president, si bé, d‘acord amb l'article 56.4, l'exigència de responsabilitat es pot realitzar al Govern balear: «El Presidente será políticamente responsable ante el Parlamento, que podrá exigir la responsabilidad del Gobierno de las Illes Balears mediante la adopción, por mayoría absoluta, de la moción de censura». En el cas dels municipis, la moció de censura es presenta contra l'alcalde y ve regulada en l'art. 197 de la Llei Orgànica 5/1985, de 19 de juny, del Règim Electoral General («El Alcalde puede ser destituido mediante moción de censura, (...)»), incorporant allò establert a l'art. 22.3 de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, Reguladora de les Bases del Règim Local; cal ressaltar que aquesta Llei Orgànica estableix l'obligació que la moció de censura inclogui l'acceptació expressa i el nom del regidor de l'Ajuntament candidat a alcalde. Considero d'interès destacar que la introducció d'aquesta figura en l'àmbit de l'Administració Local ve de la doctrina constitucional (STC 5/1983, de 4 de febrer, y el ATC 52/1983, de 9 de febrer), que va portar als Tribunals del Tribunal Contenciós Administratiu (STS de 14 de juliol de 1983, i altres), a admetre la menció de censura als alcaldes considerant que era una facultat que corresponia als regidors en base al principi de «contrarius actus», és a dir, els que han elegit l'alcalde poden també destituir-lo.
El legislador utilitza el terme de moció de censura «constructiva» en el sentit de que es proposa un nou alcalde en substitució d'un altre, quan el terme «constructiu» es refereix en general a una forma d'abordar un problema o situació, centrant-se en trobar solucions constructives en lloc de destructives, i és en aquest sentit que m'empegueix que una persona sigui capaç de representar-me com a alcalde del meu poble, acceptant per uns mesos el lloc de primera autoritat, alternant-se amb una altra persona que en xalarà uns altres mesos, sense haver-hi una causa clara de censura de tipus polític o de conducta personal contra l'actual alcaldessa.
Aquest tipus de fet, junt amb l'actuació, en altres instàncies, de polítics que es dediquen més a criticar presumptes actes delictius del novio de la presidenta o de l'esposa del president, que no a tractar seriosament la millor solució a problemes reals que afecten directament els ciutadans, és la causa principal, a criteri meu, de l'increment constant d'absentisme a l'hora d'anar a votar en qualsevol elecció política, cosa que condueix a un increment percentual dels extrems polítics en el resultat de l'escrutini de les eleccions, tant de dretes com d'esquerres, si és que algú sap explicar-me aquesta diferenciació, així com de moviments contraris a la unitat de l'Estat Espanyol.
