«En aquests dies incerts... viure és un art», diuen Celtas Cortos, i és cert, puix estem farcits i desbordats de dubtes, trivials o existencials, però tots recelosos de trobar sentit, camí i sobretot respostes. Per a algunes n'hi ha, per a altres no. Aquest article ens interpel·la a trobar-ne, o humilment ho pretén. Per exemple a: Si haguéssim de triar entre un iogurt que sabem que està corromput i un que sabem que està caducat, què votaríem: Trump o Biden (que els seus van enviar a l'escorxador)? Aquest seria un dubte gairebé existencial, puix en les mans d'un incapacitat empàtic i d'un incapacitat cognitiu es regiran els destins mundans immediats.
O una altra pregunta: «Quantes vegades pot un home girar el cap i fingir que no veu què passa?», diu Bob Dylan; i la pregunta que em ve al cap, quan hem de triar girar-lo cap a una de les dues bandes que són esgarrifoses és: On el girarem primer: Cap al terrorisme o cap al genocidi? També existencial pels qui ho viuen, millor dit, moren.
La fita de Ciceró: «Un poble que oblida la seva història està condemnat a repetir-la», avui ens planteja una cruel pegunta, perquè si sabéssim que Europa repetirà errades del passat: Ens seria suficient entonar «Bella ciao»? El memorial del camp de concentració d'Auschwitz resa: «El que ha passat és un avís de la història». Aquí em venen al cap certeses, no dubtes. No n'hi ha prou amb cantar: Cal votar bé.
Diu el refrany popular que «Hi havia un home tan pobre, que només tenia diners»; doncs, si sabem que l'1 per cent més ric del món acumula el doble de riquesa que la resta de la població mundial, a mi no se'm generen dubtes al preguntar: És ètic defensar el lliure mercat fins a les darreres conseqüències? «Minima moralia», li deia el filòsof alemany Theodor W. Adorno, i també Mestre Franco Battiato.
Deia Alexander Hamilton, un dels pares fundadors dels Estats Units que «si ens inclinem massa cap a la democràcia, aviat caurem en la monarquia». A mi aquesta frase també em treu de dubtes: Si haguérem d'escollir el més democràtic, que triaríem: Allò elegit a les urnes o algú que hereta una posició a dit des del passat? Liberté, Égalité, Fraternité, amb l’urna per guillotina.
Resa un proverbi jueu que «amb una mentida sol anar-se molt lluny, però sense esperances de tornar». Doncs si entenem que canviar d'opinió no és mentir, pregunto: Podem acceptar que la intenció no neix de l'opinió? Mentir... no és canviar d'intenció intencionadament? Sens dubte, gran còpia del titella de Carlo Lorenzini (Collodini) tenim nosaltres!
Ens diu Mateu 6.12: «perdona’ns els nostres deutes, com també nosaltres perdonem als nostres deutors», i jo demano: Si tinguérem autèntica potestat per passar pàgina amb el perdó, a qui amnistiaríem: A qui fa propòsit d'esmena o a qui amenaça en tornar a cometre l'acte pel qual se l'ha d'amnistiar? Torno a tenir resposta a la pregunta, però heus aquí unes altres: Si es pot prometre per imperatiu legal: Es pot considerar que promesa i obligació són el mateix? Es cobra per imperatiu legal? El dubte aquí sols és interessat.
Iñaki Gabilondo digué, al Foro Menorca Illa del Rei 2010, que «Menorca desitja un turisme sense turistes». Pocs discuteixen avui si tenia raó, que en tenia; però ara, catorze anys després, em sorgeixen algunes preguntes: Què fem amb aquest axioma: Teatre de l'absurd representant «El mite de Sísif» d'Albert Camus o «Esperant Godot» de Samuel Beckett cada dia, o tornem a aixecar les murades de Ciutadella perquè no entri ningú més? Sí, podem dubtar. I si haguéssim d'elegir entre una Menorca massificada o una empobrida: Tenim clar què votaríem? Si no volem massificació però ha de prevaldre la lliure circulació de persones, què fem?: Esperem a enfonsar-nos per sobrepès (ai, Parella!)? Dubtem... per imperatiu legal!
Digué François Fénelon, bisbe Catòlic, escriptor i teòleg francès, que «l’ambició està més descontenta del que no té que satisfeta del que té», doncs, si per aquestes humils terres es conforma una majoria que no es posà d'acord per unes cadires: Podem creure que les cadires no són la meta d'aquesta majoria? El dubte torna a ser interessat. Nou «minima moralia»?
Diu Geoffrey Hinton, pioner en el camp de la IA: «Mireu com era la tecnologia de la IA fa cinc anys i com és ara. Mireu la diferència i propagueu-la cap endavant. Espanta!», i jo demano: Si la IA té garantits superioritat i domini damunt nostre a curt termini: Què esperem a desconnectar «Skynet»? Què dic? Que la IA destruirà 400.000 llocs de feina només en la dècada vinent, d'això no hi ha cap dubte. Preguntes?
La frase improvisada amb la qual acaba l'obra mestra de la sàtira metafòrica sobre el canvi climàtic que emmiralla la pel·lícula «Don’t look up» d'Adam McKay és brillant: «En realitat ho teníem tot. Si ho penses bé». Ara, que els dubtes han desaparegut, no per alguns il·luminats (enlluernats) i aquest canvi climàtic és una realitat tangible, jo demano: Estalviarem llum per a fer albergínies al forn?... I pels ous estrellats? ...Tots morts!
No hi ha més preguntes, Senyoria. Espera'm Groucho... jo també em baixo.
