Ring... ring... ring...
- Bon dia que Déu nos do.
- Bon dia i bona hora. Torn ser en Sebastià.
- Ah, Sebastià, començaré a malpensar. Anys sense dir res i ara et tenc a cada instant en es telèfon.
- Bep. És que t’he d’agrair que traguessis es tema de ses hores pèrdues esperant el metge i ses possibles solucions que es podrien aplicar. A jo ja m’han cridat per dir-me que ho estan estudiant. Treure una protesta pes diari és una cosa efectiva. Per açò et telèfon.
- Tens una altra queixa. És açò, Sebastià?
- Equiliquà! Bep, tu ja saps que a jo m’agrada molt anar a rodar amb sa velo per sa carretera i també anar a caminar. No vaig per mal camí perquè tenc por de fer-me mal en es turmell, però per camins i carreteres de segona sí. Ja saps que hi ha aquella norma que ess cotxes han de deixar un metre i mig de distància dels ciclistes per avançar-los. Naturalment, quan hi ha carreteres amb vorera, tret que sigui una baixada, ja que, en aquest cas, podem anar dins sa calçada per seguretat, s’ha de circular per sa vorera, però en moltes carreteres de Menorca no hi ha voreres i ses que hi ha tenen dos pams d’amplària, o sigui no serveixen per anar en velo. Així, si un ciclista que no té més remei que anar per sa calçada ocupa ja quatre pams, o vuit pams, si són dos ciclistes junts, que és una cosa permesa, i hi sumam es metre i mig de separació nos anem a tres metres. Açò vol dir que es cotxes han d’avançar pes carril des sentit contrari, com si passassin a un altre cotxe. També estan obligats a reduir sa velocitat, perquè de vegades et passen cotxos a mil per hora i es produeix l’efecte xuclot, que et fan perdre es control de la bici. He de dir que cada dia es compleix més aquesta norma, però encara n’hi ha que no tenen clar on és es metre i mig. Una altra cosa. Quan un cotxe passa a un ciclista o a una parella de ciclistes i entra del tot a s’altre carril, ha de mirar que per s’altre carril no hi hagi un altre ciclista, perquè de vegades m’ha passat que un cotxe, en el seu avançament, per força et passa a menys d’un metre. I saps què és, tu dalt sa velo xino xano, feliç de la vida, i veure un cotxe que ve cap a tu a cent vint per hora? T’ho pots imaginar. Es regiró no te’l lleva ningú.
- Tens tota sa raó, Sebastià. Jo, que també vaig a voltar, encara afegiré una altra cosa: ses carreres i voreres brutes de terra, de grava, d’arbusts, de fulles de pi que quan plou som com a sabó, que t’obliguen a circular més enmig. I una altra. Quan fan net ses carreteres amb aquelles màquines que mesquins ets arbres, de vegades ho deixen tot enmig. Aquesta brosta, a més del perill d’incendi durant s’estiu, també és un risc per es ciclista.
- I tant. No acabarien mai. Però ara et vull fer una pregunta. ¿S’obligació de passar a un metre i mig que és només per quan avances a una bici o també serveix pes caminants?
- Sa veritat és que no ho sé. Jo vaig a caminar molt pes camí de Binifabini, pes camí des Puntarró o des Polvorí, i veus cada escena que fa feredat.
- Era una pregunta retòrica, Bep. Sa resposta és sí. Es cotxos també han de deixar un metre i mig de distància quan creuen amb un caminant a sa carretera. Es caminant ha d’anar sempre per sa vorera i ben visible, però moltes vegades no hi ha vorera i no tenim més remei que caminar per sa calçada. Com que anem per l’esquerra, es cotxos nos venen de davant. Noltros anem a cinc per hora i es cotxos venen a cent. Així com amb ses velos, sa gran majoria compleixen amb sa norma, amb es caminants no tant. Potser no la saben.
- Segur que has pensat que es podria fer per ajudar a evitar aquests perills.
- Clar que sí, Bep. I segur que persones més enteses ja ho tenen en marxa. Primer de tot, que ses voreres de ses carreteres i camins vagin netes, que no hi hagi obstacles per ciclistes i caminants. Segon de tot, que a ses carreteres, cada ix metres es pinti una línia vermella a dos metres de la línia de vorera, perquè es conductors s’acostumin a saber on arriben es dos metres. I en tercer lloc, que a aquests senyals que hi ha per Menorca, amb el triangle de perill, el ciclista i el 1,5 es baratin i hi posin també un caminant a peu i, si m’apures, un genet dalt cavall, que ara, quan arriba s’estiu, també n’hi ha.
- Bo, Sebastià. Açò sembla bo de fer. Segur que et faran cas.
- Ho esper. Tots podem tenir una badada, però hem d’intentar millorar: caminants, ciclistes i conductors.
