No sé si estan al corrent del suïcidi de dues germanes, de 54 i 64 anys, la vigília del dia que les expulsaven del pis perquè tenien el lloguer endarrerit. Ha succeït aquesta setmana a Barcelona i sorprèn la poca repercussió que ha tingut la notícia.
Sembla que els mitjans de comunicació, o aquells que hi comanden, tenen més interès en rallar dels okupes, que no negaré que són un problema social, però de més poc abast que el drama de tanta gent que, tot i fer feina, no es pot pagar una residència digna.
És un problema gros que ja fa estona que amenaça la nostra societat i que va creixent mentre des de les administracions només hi posen pedaços. Afecta els joves que es volen emancipar i els no tan joves que també cerquen casa o que veuen com se’ls acaba el contracte de lloguer sense alternativa de futur.
A Menorca ja han arribat aquestes situacions, que ja eren tan freqüents a les grans ciutats i a les zones d’explotació turística intensa. Un dels grans negocis internacionals és la creació de societats financeres que compren tota casta de finques per dedicar-les al lloguer i acabar controlant el mercat, tant si és de pisos turístics com no.
No sé si aquestes societats ja s’han instal·lat a la nostra illa, però és lògic que els petits propietaris no vulguin quedar enrere i lloguin també a preus de mercat. I si es pot llogar per setmanes o mesos, encara millor, perquè els guanys es multipliquen.
Si una cosa està clara és que els grans conflictes acaben esclatant als morros de qui els hauria d’haver resolt. I me costa de creure que la societat en què vivim sigui tan apàtica que no s’acabi rebel·lant contra aquesta situació que ja és desesperada per a tanta gent.
No tingueu cap dubte que, si es rebel·la de ver, prest apareixeran les solucions, que naturalment que existeixen, per més que el govern que tenim a les Balears no tengui cap ganes d’aplicar-les. És més còmode rallar dels okupes.
