Vagi per endavant el meu reconeixement, perquè amb la gentada que hi ha hagut per Sant Joan -val a dir que són ‘les millors del món’-, tret dels ensurts dels caixers i cavallers i del zoològic en què es va convertir una estona la zona d’oci des Pla, la cosa ha anat força bé. Un èxit gros. Dit açò, de cada vegada em deman més si Sant Joan és de i per a tots, o no; no només dic per als ciutadellencs sinó també entre els d’aquí, si de ver tots el podem gaudir i hi tenim cabuda.
I la meva particular resposta és que no. Apart dels temes de llevar voltes a Santa Clara, no deixar entrar la gent dins el Primer Toc de dia 24 matí o, d’una vegada per totes, xerrar seriosament de llevar cavalls -fets que demostren que aquí ja no es pensa en els infants, la gent major o els impedits-, a part, a nivell personal, ho he viscut amb primera persona amb els meus pares, molt més santjoaners que jo mateix.
La meva companya de feina, Katerina Pu, els va fer una fotografia què em va fer mal; els dos, de 82 i 80 anys, junt amb la seva amiga Juanita, en cadira de rodes i caminador, per l’arena, de punta a punta del poble. Està molt bé que es blindi i tanqui tot el centre de la festa, però s’hauria de pensar en la gent major o depenent, més santjoanera que molts de noltros, que vol veure i viure Sant Joan i el seu fill a dalt cavall, com en el cas seu.
Per a aquesta gent com ells, haver de deixar el cotxe a la ‘quinta pu...’ i haver d’empènyer cadires i caminadors un bon tros i amb arena, senzillament no és admissible. A jo que em venguin homes grossos i guapos amb metralladores i amb un helicòpter donant voltes, què voleu que us digui? No em posa. Tenc molt clar que ja fa anys que Sant Joan no és per a tots els ciutadellencs i no només dels milers que venen de fora n’és la culpa. Està molt bé que Ciutadella sembli, per uns dies, Beirut i que ara tots ens omplim la boca, però pensam en la gent d’aquí? En aquells que no es poden valer per si mateixos? En els més petits, que són el futur de la nostra festa?
Tots amb la boca petita ara xerram dels 145 cavalls del 24 capvespre, del retall de voltes al Caragol de Santa Clara, de qui ha de córrer l’ensortilla o de qui pot sortir o no a la qualcada. Però per què no se’n xerra de ver, sense embuts, cara a cara... O només són els visitants que emprenyen?
Res, no sé si pix fora test o no, però ho havia de dir. Estem morint d’èxit, i jo prefereixo que els meus pares puguin veure i viure Sant Joan, que és més festa seva que de molts. Fins a l’any que ve, si Déu i el Pla de Seguretat i els ‘madelmans’ ho volen.
